domingo, 16 de agosto de 2009

Bon Jazz i bon menjar. Aixo s'acaba!!!!

Escribim la que possiblement sera l'ultima cronica des de NY, sniff, sniff...
La tarda d'ahir dissabte va acabar, despres d'una passejada llarga, llarguissima per l'Est Village (on buscavem com a gossos casadors algun rastre del barri jueu), al Greenwich Village. Vam fer una parada tecnica per prendre algo al cafe Vivaldi, on vam poder escoltar musica classica acompanyats de 3 o 4 persones mes. Sabieu que la musica classica te pocs adeptes, oi? Segona parada al Small's, tot fent temps per aconseguir una taula al Blue Hill (restaurant molt recomanable). El que sentim al club de jazz es ESPECTACULAR: un dels millors saxofonistes de la City, i toca pels 10 o 12 que l'escoltem acurrucats birreta en ma. L'estona passa volant i enfoquem al restaurant per menjar i cuidar-nos una micona. A l'entrar ens havien preguntat d'on veniem, i al dir Barcelona el personal havia embogit. Inclus ens havien dit que no hi havia taula, pero com que veniem de Barcelona remourien el que fos per deixar-nos seure. Bona gent. La dels vins hi vol anar, la maitre ja hi ha estat i la nostra cambrera hi va viure fa uns anys. I a sobre el cheff hi va cada any a aprendre. Vam acabar amics amb tots, mails repartits i tot. I amb la panxa plena i havent gaudit forca.
Avui, diumenge, tocava anar a missa. I com que som gent de be, aixi ho hem fet. Ens hem plantat al mig de Harlem i ens hem colat a una parroquia. Entre cants i ritmes variats, el pastor ens ha alliconat a crits i la parroquia ha respost alcant les mans, cridant i alguns inclus plorant. Alleluya!!!! Molt divertit. Com que haviem pogut estar assegudets quasi 2 horetes, tornavem a anar sobrats i hem decidit atacar central park des del nord. Xino xano, sota un sol de justicia, hem creuat el park sencer, de nord a sud. Per fer-se una idea, la distancia equival a uns 65 carrers. Pero hem estat distrets, ja que al fer molt bon dia hi havia molta gent i un munt d'activitats a veure.
Ja al canto sud ens hem comprat un muppet. Toma. I a mes l'hem fet al nostre gust. Qui vulgui jugar-hi el podra veure a casa nostra desde passat dema.
Fins aqui les croniques desde la apple store. Probablement podrem concluir aquest blog desde casona.
Laia i Andreu, Apple store, Big apple

No hay comentarios: