Sweet home Barcelona

Ja hem tornat. Fa 2 dies. El vol va ser llarg pero va anar perfectament. Inclús vam poder recollir la maleta (no ens ho esperavem).
Un cop a casa, el viatge va agafant envergadura. En 2 dies hem anat repassant molts dels llocs que vam visitar i molts dels llocs on vam viure aquests dies, a traves de les pel.licules del digital. Fa gracia veure el banc on vam seure, o la font on ens vam fer un petó de fons a escenes on actors famosos s'enamoren. I amb certa calma anem prenent consciència tant d'on hem estat com del que representa a nivell cultural i mediàtic.
A casa, però, s'està de meravella. Hem anat a fer el toc a les festes de gràcia per saludar els migotes i, sobretot, combatre de forma natural el jet lag. Sempre millor amb una cerveseta a la mà.
Ara, mentre anem agafant el ritme, tocarà posar nom i trobar un espai adient per al muppet, repartir els pocs regals que ens hem anat trobant pels carrers de Ny, i començar a treballar.
Com a resum dels dies que hem passat a la "City that never sleeps" podriem dir que els contrastos, els decorats i el cartó pedra de qualitat junt amb la barreja de races i cultures i la notorietat internacional fan que un s'oblidi una miqueta de la falta d'història i de l'individualisme que regna per aquells paratjes. Diriem que els cartells lluminosos amaguen les misèries pròpies d'una societat perduda en el laberint que dibuixa el capitalisme més agresiu i "lliure" que hom pot imaginar. Contrastos, vaja.
I ens ha agradat molt veure-ho.
It's up to you, New yooork, new yooooooork.........

Bon Jazz i bon menjar. Aixo s'acaba!!!!

Escribim la que possiblement sera l'ultima cronica des de NY, sniff, sniff...

La tarda d'ahir dissabte va acabar, despres d'una passejada llarga, llarguissima per l'Est Village (on buscavem com a gossos casadors algun rastre del barri jueu), al Greenwich Village. Vam fer una parada tecnica per prendre algo al cafe Vivaldi, on vam poder escoltar musica classica acompanyats de 3 o 4 persones mes. Sabieu que la musica classica te pocs adeptes, oi? Segona parada al Small's, tot fent temps per aconseguir una taula al Blue Hill (restaurant molt recomanable). El que sentim al club de jazz es ESPECTACULAR: un dels millors saxofonistes de la City, i toca pels 10 o 12 que l'escoltem acurrucats birreta en ma. L'estona passa volant i enfoquem al restaurant per menjar i cuidar-nos una micona. A l'entrar ens havien preguntat d'on veniem, i al dir Barcelona el personal havia embogit. Inclus ens havien dit que no hi havia taula, pero com que veniem de Barcelona remourien el que fos per deixar-nos seure. Bona gent. La dels vins hi vol anar, la maitre ja hi ha estat i la nostra cambrera hi va viure fa uns anys. I a sobre el cheff hi va cada any a aprendre. Vam acabar amics amb tots, mails repartits i tot. I amb la panxa plena i havent gaudit forca.

Avui, diumenge, tocava anar a missa. I com que som gent de be, aixi ho hem fet. Ens hem plantat al mig de Harlem i ens hem colat a una parroquia. Entre cants i ritmes variats, el pastor ens ha alliconat a crits i la parroquia ha respost alcant les mans, cridant i alguns inclus plorant. Alleluya!!!! Molt divertit. Com que haviem pogut estar assegudets quasi 2 horetes, tornavem a anar sobrats i hem decidit atacar central park des del nord. Xino xano, sota un sol de justicia, hem creuat el park sencer, de nord a sud. Per fer-se una idea, la distancia equival a uns 65 carrers. Pero hem estat distrets, ja que al fer molt bon dia hi havia molta gent i un munt d'activitats a veure.

Ja al canto sud ens hem comprat un muppet. Toma. I a mes l'hem fet al nostre gust. Qui vulgui jugar-hi el podra veure a casa nostra desde passat dema.

Fins aqui les croniques desde la apple store. Probablement podrem concluir aquest blog desde casona.

Laia i Andreu, Apple store, Big apple

Ukelele sound system i altres troballes

Dijous tarda. Com que anem sobrats, a caminar una mica 5a avinguda avall fins a l'edifici amb forma de planxa. Unes quantes illes, sobre 25 aprox. D'alla metro cap a casa, amb paradinya al lincoln center, on a l'estiu fan un magnific festival de guitarra a l'aire lliure. Cervesa i copa de vi en ma, ens sorpren un paio que fa meravelles amb l'ukelele. Impresionant. A part de descansar les cames, ens distreu l'esperit. Quan el mestre acaba surt una banda de blues com les d'abans. Molt bons i apreciats pel nombros public que s'aplega en la enorme explanada on es du a terme el concert. Podem gaudir tambe de les tipiques families yankis i d'altres personatges que ens fan somriure per la seva raresa. Tot aixo vigilat sota l'atenta mirada de polices of the NYP department. Descansats i animats tornem a casa i reposem.

Divendres. De bon mati enfoquem cap al pier (moll) de la 42st. on ens espera una embarcacio que ens dura a fer una volteta de dues hores pel riu Huddson. Calor important i sol intens. La volteta ens va molt be per repassar els llocs que hem anat visitant a peu. Especial el moment de passar per sota el pont de Brooklyn. Un cop a terra ferma anem a dinar (com cal) i a fer una ultima passejadeta per times square abans de anar a descansar una mica.

Amb energies renovades ens movem cap al Hall, es a dir, l'ajuntament de la city i ens arribem fins al pont de Brooklyn, aquest cop a peu, i el travessem tot gaudint de la vista que el sol retalla sobre els gratacels d'aquesta impressionant ciutat. No parem i arribem fins a Brooklyn, on ens perdem una mica pels carrers, fins a arribar a un mirador des d'on contemplem la posta de sol sobre Manhattan i l'estatua de la llibertat: quin espectacle!!! Les llums mica en mica s'encenen i ofereixen una visio fantastica... calen mes paraules?? Pero hem de seguir, i aquest cop per motius molt agradables, doncs hem quedat amb la Nuria, una amiga artista que ha dedicat els ultims dos mesos i mig a aprendre amb uns cracks del teatre d'aqui una nova tecnica teatral. Decidim agafar un taxi, i al passar en la direccio correcta i d'un carrer a l'altre descobrim un barri on tothom vesteix a l'antiga, on no es veuen dones i on els homes porten uns barrets espectaculars: som al barri jueu! Arribem a la trobada. Sopar agradable amb 2 artistes mes, una americana i una francesa. Fem una cerveseta i ens submergim en una realitat diferent. El metro aqui es una festa. Un munt de gent esperant el tren en ambdues direccions mentre algu toca una guitarra i canta i la gent segueix el compas de la musica. De cop i volta l'andana es una festa. En uns minuts ens despedim de la Nuria i les seves amigues i tornem a estar a la big apple!! Descans, que avui el dia ha estat intens, llarg i molt agradable amb el retrobament d'una amistat.

Dissabte mati. Passeig pel Central Park i la zona mes rica i pudent (no d'olor, oju). Treiem el cap per veure els atics de park avenue, i acabem dinant a un lloc frances on la clientela es tan selecta com friki. El mes tonto porta un rolex, i la dona mes normal 15 operacions a l'esquena. Tots tenen un aire al Michel Jackson, no se perque....

I, per primer cop en tots aquests dies, (redoble de timbals)...... ens hem pres un cafe dels normals!! L'hem pagat car i era nespresso, pero ens hem mirat i ens han sorpres dues llagrimetes caient galta avall. Ara anem com a motosssss.

Dilluns la cosa s'acaba. Haurem d'anar per fenya.

Cultureta i espectacles

Tot be.

Seguim a la ciutat que mai dorm, veient els seus carrers, alguns antigues fabriques convertides en lofts, carregades de restaurants, botigues i altres, molt semblant a la zona del Born de BCN. Per la grandaria d'aquesta ciutat es facil canviar la visio si s'agafa el metro i et plantes a un altre districte com per exemple el financer! Donem una volta pels enormes edificis de Wall Street, amb els seus executius (yupis) sortint i entrant de les oficines, menjant pels carrers i fent com si el forat immens en el que es va convertir el recinte que ocupaven les Twin Towers al 2001, no fos quelcom per tenir en compte. Arribant al riu Hudson ens trobem amb l'estatua de la llibertat, nomes que cau una mica lluny i hem de travessar el riu, i en comptes de nadar preferim prendren's-ho amb calma i fer us de les golondrines que van fins a l'illa: no us podeu imaginar la calor que fa,... o si, perque s'assembla a Bcn! Nosaltres que voliem fugir de la calor!!!!

Una altra nit de jazz, pero aquest cop acompanyats d'uns amics, la Brisa i l'Hector, que queden encisats pel local!

Dimarts, un altre dia i avui toca fer culturilla: el museu d'historia natural i el Guggenheim.

Aixi d'entrada caminem direccio al d'historia natural, i ens hi posem pensant passar-hi una estoneta. Ja. Ja Ja. Enderesulta que el museu es completillu, i no es veu amb una passejadeta. Ni amb 2. Mencio especial a la qualitat de les exposicions i els xous que monten. Sempre havia sentit que els yankis neguen la teoria de l'evolucio, i que a les escoles ensenyen com a indiscutible el tema d'Adan i Eva, etc. Doncs aqui no. Primer amb una exposicio sobre l'evolucio de les especies acollonant (desconeixia que els ocells son els unics descendents directes que no es van extingir dels dinosaures) i despres a traves d'una mena de cupula tipus planetarium on explicaven desde el big bang a el que son les supernovas i les galaxies etc. Es probablement un dels shows mes espectaculars que he vist mai. Assegut mirant la pantalla circular del sostre em vaig inclus marejar. Val molt la pena, i el que expliquen ho expliquen fantasticament.

Saturats d'informacio, sortim del museu i enfoquem Central Park direccio al Guggenheim, a veure l'edifici circular del mestre F. LLoyd Wright. A dins ens ensenyen un munt d'esbossos de l'arquitecte i algunes obres mestres de l'impressionisme en forma d'exposicio permanent. Molt bonic tot. Pero es fa tard i encara ens hem d'acicalar, doncs ens esperen a quarts de 8 a broadwaY, per veure el que diuen que es el musical mes espectacular en cartell. I si ho diuen per algo sera....

I si, el Rey leon es molt espectacular i esteticament hipnotic!!! Colors, ritmes africans i balls increibles. 2.45h que passen volant. Sortim rapid perque s'ha fet tard per sopar, tot i que els que ens coneixeu podreu deduir que no vam acabar sopant en un McDonald's, sino, ans al contrari, i cap a mumir.

Avui, despres d'un bon passeig hem dinat com a senyors a el Time warner mall, i ara escribim desde un apple, a la botiga d'apple, dins la big apple. Toma.

Seguirem informant quan trobem computer.

Filla, que has fet amb la computer.

De nou si algu te pressa que sapiga que tot va molt be.
No parem massa quiets i es fa dificil trobar el moment de seure i recapacitar. I avui la cosa s'ha complicat una mica mes. El Pc que feiem servir desde l'habitacio, ultim model del 86, ha dit que prou. Model antic + windows vista= mal asuntu. Hem trobat un lloc prop d'on vivim on podem conectar, pero ja no es lu mism.
La city es gran, pero ja li hem posat el peu al coll. Aquests 3 dies han servit per veure, tocar i viure tot el que surt en gran a les guies. Ara anirem a per lo petit, que tambe ens fa molta il.lusio. HemEns hem mogut molt, durant el dia visitant coses amunt i avall i a la nit visitant locals, tant per menjar com per escoltar sessions de jazz o bossa nova. Hi ha zones on tens locals de musica en directe cada 3 portes, i els musics sembla que saben forca be el que tenen entre mans. En un altre moment intentarem fer-ne 5 centims, pero ara hem de marxar que hem quedat amb uns migotes per sopar a greenwich.
Ruchi el tema de les fotos el tenim present, pero de moment no hem tingut ocasio de dedicar-hi temps.
Per cert, ens queixem del molina, pero aqui son uns campeons. La thunderstorm famosa ha resultat ser una calor de mil dimonis i un cel blau hermosissim. Ahir, despres de caminar tot el mati ens vam haver de refugiar al moma, perque el tema era insuportable. Al final quan plogui descartarem els museus i anirem a central park.
Petons forts!

Sir, how do you say "mercadillou"?

Ahir vam saber que alguns diumenges s'organtiza un mercadillu a una escola prop d'on ens hospedem. I avui hi hem anat a treure el cap. La gent ven de tot, desde figuretes religioses a ninos, passant per miralls, mascares africanes o txapes de promocio d'antics presidents. Inclus ulleres o videos vells. Molt divertit. I tot dins l'escola del barri, tipus Parker lewis o els simpson. Un cop vistos els articles variopints, vistassu a la facana del museu d'historia natural, visita que guardem per quan plogui, i cap a tribeca. Bastantes parades de metro, pero amb ganes ens plantem a una zona que havia estat industrial, i que s'havia volgut enderrocar. Gracies als artistes que van adaptar les fabriques com a lofts per viure, encara avui dia podem gaudir-ne. Per canviar una mica ens disposem a omplir-nos la panxa amb peix. Tips i agradablement sorpresos pel menjar tornem a caminar pels carrers d'aquest barri, farcits de botigues, restaurants i bars que sempre estan plens de gent que mengen i mengen sense parar!! Es abusiva tanta calor (molta xafogor!). Tot creuant el soho, hem trobat un moment per fer una trucada a casa. Venir a NY ens feia molta il.lusio per mil motius. I no ens en feia per un: Ens hem perdut un event que esperavem desde feia mooolt de temps. Maimen, avui no hi hem pogut ser, pero ens n'hem recordat durant tot el dia. Ens hauria encantat poder-te fer una abracada de les bones. Tenim moltes ganes de veure les fotos de TOTS els cosinets junts. Un regal insuperable.
Tornant al viatge, visitades mil botiguetes ( la Laia s'ha firat una mica) hem topat amb Little Itali. Gran atraccio turistica consistent en infinits restaurants(tots ofereixen el mateix, logicament) un al costat de l'altre i.... res mes. Hem menjat un gelat i hem enfocat cap a xina town. Aquest barri ja es una altra cosa. Aqui els xinesos hi viuen i d'alguna manera son autosuficients. Diuen que no els cal parlar angles, ja que tot ho tenen a l'abast seguint els patrons culturals de la seva terra. Fa molta gracia trobar-se de cop en un entorn completament diferent al mig de NY. Tenen escoles, parcs on es reuneixen, i tot el que un es pugui imaginar ( i t'ho has d'imaginar, perque els cartells estan en xino).
Ara descans breu i cap a sopar. Dema diuen que ploura fort (thunderstorm. Sona a acdc pero aquest cop no mola). Veurem com s'aixeca el dia, i si l'encerten sera el moment de visitar el moma o el museu d'historia natural.

Deu quin mal de peus!!!

Despres d'haver dormit, una bona dutxa i un bon esmorzar, les coses es veuen d'un altre color. Agafem els bartols i mos anem a Central Park. Resulta que els dissabtes de sol al mati, un es pot trobar a tots els nova yorkesos fent activitats variades per central park. Per exemple, la gent corre a peu, en bicicleta, amb patins o amb altres opcions amb rodes. Hi ha qui toca musica, sol o acompanyat (especial mencio a un grup de jazz brutal) i qui canta en familia, com els futurs Jackson five del Gospel. Tambe hi ha qui presumeix de can, portant a la bestia com si d'un nado es tractes (son folls aquests yankis). Tambe es pot anar en barca o perdre't pel que ells en diuen parc (i nosaltres bosc), seguint als esquirols dels que tenim mes por nosaltres que ells. O, jugar a beisbol a les 4 pistes concentriques abarrotades de xavals amb gorres o be, anar a la fira que ocupa el lloc destinat a la pista de gel a l'hivern... Estirar-se a la gespa a prendre el sol o visitar animals d'un petit zoo son altres de les activitats que es poden realitzar en aquest Parc central.
Total, que el que havia de ser un passeig per Central Park fins a la cinquena avinguda, es va convertir en un mati farcit d'alternatives: quin fart de caminar!!!
No contents amb aixo, arribem a la cinquena i morts de fam ens aixoploguem al "cobijo" de l'amic Donald Trump, que amablement ens va oferir una hamburguesa en un entorn forca senzill: un petit salt d'aigua de 24 metres que reflexava el rosat del marbre i els jardins que penjaven dels pisos mes alts, ens van fer sospitar que aquest noi toca pela llarga!!
Ja amb la panxa plena ens vam posar a xafardejar per les impressionants botigues de marchandising de Nike, la NBA, Disney, la NBC, etc., i com no, vam entrar a Tifany's, sense comprar res, perque si et descuides aquesta gent et treuen fins i tot les calces!! Vam arribar fins a Saint Patrick, perque ens ajudes a defensar-nos de la tentacio del diable del consumisme, pero lluny del repos ens va atormentar amb la visio d'un bodorrio. Pero estavem cansats i els bancs per seure eren gratis!
Resignats a la opulencia vam arribar-nos fins al Rockefeller Center, diriem que tambe molt apanyat (sembla que aquest tambe toca pela). Seguint caminant (ja no notavem els peus), vam passar per davant del Radio City Music Hall i vam tirar per Broadway fins a Times Square (el meu cervell no donava per captar tots els estimuls de l'indret). Seguint per Fashion Avenue i veient d'aprop l'Empire State, vam acudir als magatzems Macy's per resoldre un tema de baixos fondos. Ja comprats els calcotets, ens vam apropar a treure al nas al Madison Square Garden, on per sorpresa nostra... feien missa!!! (ben folls)
Cansats, pero contents, vam tornar a l'apartament a fer un petit repos abans de sortir a sopar pel Greenwich Village, on ens esperava un petit local de jazz. Una mica de bona musica que vam poder disfrutar lluitant contra la son, el cansament i el jet-lag. Tornant cap a casa ens adormiem al metro!!!!

Ja hi som

Hola familia,



Si teniu pressa, el resum de l'entrada es que tot be. Molt be.

Ahir vam tenir un dia forca llarg. Moltes hores de viatge fins arribar a lloc. Si compto amb l'horari de NY ens vam llevar a la 1 de la matinada per viatjar i vam arribar a "puestu" cap a les 8 del vespre. Son nomes 9 hores de vol, pero la parada tecnica que anunciava el bitllet era, com no, a madriz. Sembla que no es pot sortir d'europa si no vas a fitxar a la capital. Ens van fer canviar d'avio i, de pas, fer una visita d'uns pocs quilometres per la super t4 amb viatge de metro interior inclos. Quina bestiesa de terminal tenen alla. I a sobre el madrid compra els cracks com si jugues a la play. D'on es que surten tants cales seria bo de saber.

El vol llarg pero correcte, i a l'arribar els senyors goriles de l'aduana van ser molt amables i somreien mentre ens feien firmar que renunciavem als nostres drets i ens feien fotos i prenien empremptes varies de tots els dits (de la ma).

Superats els tramits, cap a la pensio. Es un lloc curios. Molt confortable, molt ampli, decorat amb mil detalls (piano de cua inclos) i alhora un punt vell. La veritat es que s'hi esta molt be. A mes, el mes important, ho porten mare i filla, 2 dones amabilissimes que sembla que dediquin el dia a fer-nos les coses mes facils. Un luju, vaja.

Haure de continuar dema, escric desde el portatil de la filla i s'acaba la bateria. Explicare el que hem vist avui, que no es moc de pav, i el que haurem fet dema, que encara no ho se.

La city certament ha valgut el viatge

El dia abans no hauria d'existir

Plans, maletes, roba per tot arreu, compres d'última hora i nervis en general. La idea d'haver de passar unes quantes hores dins un canutu volador i que a l'arribar ens rebi un energumen amb males puces i mirada intimidant, i que com si d'un goril.la de discoteca es tractés ell sigui qui ens deixi entrar al pais no m'atrau.
Pero segur que un cop a dins haurà valgut la pena.
No tinc clar si tindrem sovint l'ocasió de conectar amb el núvol, però per poc que poguem escriurem aqui mateix i així, a part de crear un minidiari pel record, els interessats podreu saber que estem bé.
S'accepten sugerències perque, qui més qui menus, a part de tenir-los morenus, ha estat a NY en alguna ocasió i ha vist coses boniques.
De moment res més en aquests conceptes. Demà a aquesta hora estarem fins els nassos de veure les parets del canuto per dins.
Propera entrada (en principi) desde NY.