Avui ha sigut un dia realment espectacular. De bon mati hem visitat els punts de mes interes de santa barbara, tots relacionats amb les misions espanyoles per la zona. Presidios, cases i La Mision. Tot plegat molt interessant.
Acte seguit ens hem "calssat" el mustang i hem tirat milles per la 1. D'entrada el decorat era de far west, amb oficines del sheriff, desert i montanyes sinuoses. I mes endavant hem trobat la costa i l'hem explotat al maxim, fent durar unes 3 hores un recorregut que de normal es podia fer en poc mes de mitja horeta. Hem trobat platges espectaculars i barrancs amb unes vistes increibles. Ens hem divertit.
Pero ha arribat un punt en el que l'estomac ha comencat a demanar una mica de consideracio, ja que al migdia estavem massa preocupats pel paisatge i se'ns ha fet tard i hem acabat menjant qualsevol cosa pel cami. I hem fet cap a l'hotel de Sant Luis Obispo. Era una aposta arriscada, i ha sortit prou be. Es tracta d'un motel que es una atraccio en si mateix, famos per ser la realitzacio d'un somni d'un millonari de per aqui. Si hi ha temps i ganes el podeu buscar al google. Es diu Madonna Inn. I entre nosaltres, es la cosa mes hortera que un es pot imaginar. Es tan hortera que li dona la volta al que seria el criteri i es fa amablement gracios. Cada habitacio es d'una tematica, i la decoracio es per mirarla de lluny. Sensacional.
Banyet a l'spa, decorat amb tons roses ben llampants, i a sopar a una mena de museu bizarro increible. Hem de procurar ser discrets i no riure de forma evident, ja que per aqui a la gent sembla que aixo els agrada molt, i s'hi venen a casar i a fer les festes i festejos. Pero ja veureu les fotos, ja.
Dema ens espera l'etapa principal, el tourmalet del viatge. Anirem fins a la zona de carmel i monterrey, passant pel famos big sur, i volem fer un munt de coses al llarg del trajecte.
Aixi que poguem us ho expliquem.
Petons
martes, 24 de agosto de 2010
lunes, 23 de agosto de 2010
Goodbye L.A. Comenca la road movie.
L'ultim dia a Los Angeles va ser tranquil pero maratonia. Vam iniciar la visita pel Financial District (mort un diumenge al migdia), per treure el nas entre els alts edificis, pujar al tramvia mes curt del mon i ensumar les olors dels menjars que es feien a les paradetes del Market Place. D'alli ens vam desplacar de nou a veure la comunitat japonesa que habita a L.A., que per variar estava de celebracio amb tambors i altres bandes nipones una mica frikies. Despres de xuclar uns noodles i menjar tempura i sashimi, vam acostar-nos a la part mes antiga de la ciutat (El Pueblo) ocupada pels llatinoamericans immigrats (o potser reocupada): un te la sensacio que de cop i volta esta a Mexic! Tastem el primer bon espresso del viatge i conduim de nou fins a Long Beach. Saludem al Queen Mary i ens arribem a la platja (literalment) on nomes es banyen la comunitat llatina, la resta? Suposo que busquen un lloc mes chic! Ens plantem al costat dels que pesquen i aixo ens fa venir gana i ens movem de nou fins al port, on sopem dins d'un far-restaurant sobre el mar. Tornem cap a l'hotel, cansats pero no sense abans fer unes parades pels embussos (un diumenge a la nit en autopistes de 5 carrils!! increible!!).
Avui comenca l'ultima part del viatge, on el nostre Mustang i el seu burrum burrum agafaran protagonisme. Recollim les coses de l'hotel i comencem l'aventura per la Road 1. La nostra primera parada es a Malibu, on dinem de conya al costat del mar! Fantastic. I, just quan marxavem, a la zona de fumadors (altrament dit la puta calle) ens topem amb una vidua yanki que amablement ens explica lo rica que es i ens convida al seu palauet amb platja privada de New Jersey, i ens demana que li busquem parella per quan ella vingui a Barcelona al Maig de l'any vinent. Havia dit que son ben folls? (busca un home d'entre 55 i 60 i es ofensivament rica. I estrena el nou creuer de luxe norueg el proper maig a Barcelona. Queda dit.).
Seguim retallant la costa per aquesta road i no dubtem a l'hora de parar en petites platgetes amagades, on els paissatges es tornen de postal. Em sembla que ens ho passarem be.
Parem a Santa Barbara, on tenim sort i trobem a la primera un bon hotel a bon preu davant del mar. Fem un intent de bany al pacific, pero quan els peus entren en contacte amb l'aigua decidim que no es una bona idea. Retirada, passeig i sopar, i tornada amb la lluna plena reflexada sobre el mar.
Per dema tenim previst anar a dormir a un lloc una mica arriscat. Espero que ens surti be. Aixi que poguem us ho expliquem.
Petons
Avui comenca l'ultima part del viatge, on el nostre Mustang i el seu burrum burrum agafaran protagonisme. Recollim les coses de l'hotel i comencem l'aventura per la Road 1. La nostra primera parada es a Malibu, on dinem de conya al costat del mar! Fantastic. I, just quan marxavem, a la zona de fumadors (altrament dit la puta calle) ens topem amb una vidua yanki que amablement ens explica lo rica que es i ens convida al seu palauet amb platja privada de New Jersey, i ens demana que li busquem parella per quan ella vingui a Barcelona al Maig de l'any vinent. Havia dit que son ben folls? (busca un home d'entre 55 i 60 i es ofensivament rica. I estrena el nou creuer de luxe norueg el proper maig a Barcelona. Queda dit.).
Seguim retallant la costa per aquesta road i no dubtem a l'hora de parar en petites platgetes amagades, on els paissatges es tornen de postal. Em sembla que ens ho passarem be.
Parem a Santa Barbara, on tenim sort i trobem a la primera un bon hotel a bon preu davant del mar. Fem un intent de bany al pacific, pero quan els peus entren en contacte amb l'aigua decidim que no es una bona idea. Retirada, passeig i sopar, i tornada amb la lluna plena reflexada sobre el mar.
Per dema tenim previst anar a dormir a un lloc una mica arriscat. Espero que ens surti be. Aixi que poguem us ho expliquem.
Petons
sábado, 21 de agosto de 2010
Si la cabra tira al monte....
...nosaltres cap a la costa! Avui hem fet dia de platja, tot i que no hem ni tan sols estirat la tovallola a la sorra. D'entrada hem anat canviant d'autopista fins que ens hem plantat a Malibu. Alla hem trobat una terrassa molt agradable sobre el mar desde la que podiem observar un munt de surfistes que, a moments, cabalgaven onades a lo brutu, de molts feets d'alcada. I entre ells de tant en tant apareixien dofins juganers que treien el cap o feien saltets. Alla hem dinat i un cop satisfets ens hem dirigit a Santa Monica. Complicat. Despres de donar voltes hem conseguit aparcar i hem fet una volteta que no valia l'esforc (perdoneu, pero algu ho havia de dir), pero hem vist la famosa platja de Baywatch i un carrer comercial tan famos com esteril. Gent, tendes, musics, i escultures metaliques. L'altre punt d'interes de la zona eren uns grans magatzems. Em sembla que ja ho he dit abans, pero em reitero; son folls aquests yanquis.
D'alla hem tirat fins a Venice beach, on ens hem mullat els peus al Pacific (fred del que fa mal), i hem esquivat el que aqui es coneix com a gent bohemia, que alla a casa son perroflautes, per arribar a una zona que recrea Venecia, amb unes mansions ofensivament boniques entre canals. La pregunta del dia: Si Venice es una urbanitzacio de luju, perque ha atret i es famosa per la gent, que en general bruteja, que habita la platja dos illes mes enlla? Coses d'aqui.
De tornada hem aprofitat per passar per Rodeo Drive fent rugir el Mustang (en cotxe nomes, no fos cas que se'ns acudis entrar a cap botiga) i cap a la piscina.
Com podeu intuir en general, de moment tot va be.
Petons
D'alla hem tirat fins a Venice beach, on ens hem mullat els peus al Pacific (fred del que fa mal), i hem esquivat el que aqui es coneix com a gent bohemia, que alla a casa son perroflautes, per arribar a una zona que recrea Venecia, amb unes mansions ofensivament boniques entre canals. La pregunta del dia: Si Venice es una urbanitzacio de luju, perque ha atret i es famosa per la gent, que en general bruteja, que habita la platja dos illes mes enlla? Coses d'aqui.
De tornada hem aprofitat per passar per Rodeo Drive fent rugir el Mustang (en cotxe nomes, no fos cas que se'ns acudis entrar a cap botiga) i cap a la piscina.
Com podeu intuir en general, de moment tot va be.
Petons
viernes, 20 de agosto de 2010
Beverly Hills 90210, "Sensacion de vivir"
Hola de nou des de Los Angeles!!!
Ahir vam arribar amb avio des de Las Vegas. Vam tenir un vol agradable i sobretot vam fugir de la calor del desert, buff... Si el vol va ser rapid l'aventura fins a la terminal es va fer eterna. Pel que es veu, es costum en aquest aeroport que a l'hora de donar-te una porta per baixar de l'avio, s'ho pensin dues vegades. Fet aixo i els tramits de recollir la maleta (va arribar!!) vam fer un viatge fins a la recollida del cotxe, que es va fer esperar! L'Andreu es va emocionar i com un nen en una botiga de joguines va regatejar per un mustang gt gris (una vacilada!) - comentari de l'Andreu: "no anavem a recorrer els carrers de Los Angeles amb un Ford Focus!"-. Dit i fet, com a nens amb sabates noves vam enfilar amb el nostre mustang, que sera el nostre transport per aquests paratges fins a San Francisco, fins a l'hotel. Mencio especial a l'hotel, donc ens reben molt amablement amb una copa de llimonada carbonatada amb jo que se que, i ens ensenyen l'habitacio. En realitat es una mena d'apartaments estil Melrose place, a la zona de Hollywood (quasi sota les lletres que van penjades de la muntanya). La piscineta que es troba al bell mig dels apartaments ens rep encantada i fem un banyet com Deu mana! Despres, relaxats i arregladets ens pugen (servei de l'hotel) fins just a dalt d'un Hill que domina tot L.A, on s'hi fa un petit mercat amb verdures, vins, cerveses, mel, tacos, fajitas i altres i on un grup de musics ho amenitzen tot amb jazz del bo. Com a marc incomparable, la posta de sol sobre de la ciutat. Ens decidim a sopar en el japones que hi ha i que te, si es pot, millors vistes. Just baixant unes escaletes, un bar lounge amb piscina i un tio punxant! Es dificil confondre's: som a Los Angeles!
El sopar, el fem baixar caminant fins a Hollywood Boulevard, on les estrelles a terra i els teatres amb premiers ens indiquen que hem arribat al passeig de la fama. 4 o 5 carrers mes enlla es torna una mica sordid, aixi que fem retirada a temps que dema (o sigui avui) ens esperen els Universal Studios, per explicar-nos com s'ho fan per muntar pelis i series de TV.
Avui, dia assoleiat, agafem el cotxe (aqui sense cotxe no ets ningu) per anar als Studios i gaudim d'un dia de calor i espectacles amb efectes especials al.lucinants. Nosaltres anavem amb un trenet apanyat, res que mereixi mencio, amb el seu conductor i les seves rodes. I de cop una serie de dinosaures en 3d ens han atacat amb mala fe. I quan ja comencavem a acceptar el nostre fatal desti ha aparegut un mico de la ostia i ens ha salvat. I el trenet ha continuat via, sense bonys ni res.
Hem vist els decorats d'un munt de pelis, hem gaudit d'un munt de coses curioses, com una caiguda lliure "psicologica" (no ens moviem pero si que ho feia el nostre entorn, i realment acollonia), una escena de waterwold en directe infinitament millor que la pelicula, ja que no pretenia tenir sentit, amb les seves motos acuatiques i explosions, hem conegut animals de tot tipus amb habilitats especials, i hem vist com s'acababa el mon en una lluita de "Terminators" a un pam de nas. I hem hagut d'anar parant perque als platos per on passavem s'estaven rodant coses i ens feien callar. Que reconeguessim, s'estava rodant CSI i Mujeres desesperadas.
Ha arribat un moment en el que era evident que portavem suficients hores seguint el ramat, i en questio de segons ens hem "calssat" el nostre Mustang i hem fet via cap a Mulholand drive, on mentre gaudiem de boniques vistes sobre la ciutat i d'algunes curves endimoniades, feiem repas de lo be que viuen alguns per aquests paratges.
Realment son folls aquests yanquis.
Petons
Ahir vam arribar amb avio des de Las Vegas. Vam tenir un vol agradable i sobretot vam fugir de la calor del desert, buff... Si el vol va ser rapid l'aventura fins a la terminal es va fer eterna. Pel que es veu, es costum en aquest aeroport que a l'hora de donar-te una porta per baixar de l'avio, s'ho pensin dues vegades. Fet aixo i els tramits de recollir la maleta (va arribar!!) vam fer un viatge fins a la recollida del cotxe, que es va fer esperar! L'Andreu es va emocionar i com un nen en una botiga de joguines va regatejar per un mustang gt gris (una vacilada!) - comentari de l'Andreu: "no anavem a recorrer els carrers de Los Angeles amb un Ford Focus!"-. Dit i fet, com a nens amb sabates noves vam enfilar amb el nostre mustang, que sera el nostre transport per aquests paratges fins a San Francisco, fins a l'hotel. Mencio especial a l'hotel, donc ens reben molt amablement amb una copa de llimonada carbonatada amb jo que se que, i ens ensenyen l'habitacio. En realitat es una mena d'apartaments estil Melrose place, a la zona de Hollywood (quasi sota les lletres que van penjades de la muntanya). La piscineta que es troba al bell mig dels apartaments ens rep encantada i fem un banyet com Deu mana! Despres, relaxats i arregladets ens pugen (servei de l'hotel) fins just a dalt d'un Hill que domina tot L.A, on s'hi fa un petit mercat amb verdures, vins, cerveses, mel, tacos, fajitas i altres i on un grup de musics ho amenitzen tot amb jazz del bo. Com a marc incomparable, la posta de sol sobre de la ciutat. Ens decidim a sopar en el japones que hi ha i que te, si es pot, millors vistes. Just baixant unes escaletes, un bar lounge amb piscina i un tio punxant! Es dificil confondre's: som a Los Angeles!
El sopar, el fem baixar caminant fins a Hollywood Boulevard, on les estrelles a terra i els teatres amb premiers ens indiquen que hem arribat al passeig de la fama. 4 o 5 carrers mes enlla es torna una mica sordid, aixi que fem retirada a temps que dema (o sigui avui) ens esperen els Universal Studios, per explicar-nos com s'ho fan per muntar pelis i series de TV.
Avui, dia assoleiat, agafem el cotxe (aqui sense cotxe no ets ningu) per anar als Studios i gaudim d'un dia de calor i espectacles amb efectes especials al.lucinants. Nosaltres anavem amb un trenet apanyat, res que mereixi mencio, amb el seu conductor i les seves rodes. I de cop una serie de dinosaures en 3d ens han atacat amb mala fe. I quan ja comencavem a acceptar el nostre fatal desti ha aparegut un mico de la ostia i ens ha salvat. I el trenet ha continuat via, sense bonys ni res.
Hem vist els decorats d'un munt de pelis, hem gaudit d'un munt de coses curioses, com una caiguda lliure "psicologica" (no ens moviem pero si que ho feia el nostre entorn, i realment acollonia), una escena de waterwold en directe infinitament millor que la pelicula, ja que no pretenia tenir sentit, amb les seves motos acuatiques i explosions, hem conegut animals de tot tipus amb habilitats especials, i hem vist com s'acababa el mon en una lluita de "Terminators" a un pam de nas. I hem hagut d'anar parant perque als platos per on passavem s'estaven rodant coses i ens feien callar. Que reconeguessim, s'estava rodant CSI i Mujeres desesperadas.
Ha arribat un moment en el que era evident que portavem suficients hores seguint el ramat, i en questio de segons ens hem "calssat" el nostre Mustang i hem fet via cap a Mulholand drive, on mentre gaudiem de boniques vistes sobre la ciutat i d'algunes curves endimoniades, feiem repas de lo be que viuen alguns per aquests paratges.
Realment son folls aquests yanquis.
Petons
miércoles, 18 de agosto de 2010
piticlin piticlin; la banca gana.
Tinc poc temps. Matrix existeix. Te un camp de proves aqui a Las Vegas. Cada centimetre quadrat d'aquesta ciutat esta perfectament estudiat i planificat per exprimir la raca humana. En concret les seves butxaques. Si s'escull la pastilla blava, passejar per aquesta ciutat es desolador. Si, com nosaltres, es pren una actitut d'observador i no de protagonista, simplement sembla increible. La gent gasta i gasta sense parar a les maquines o a la ruleta, i no es veu ni rastre d'esperit critic en les seves mirades. Una ranura, un bitllet. Una font, una moneda. I venga...
Per no semblar de la resistencia, nosaltres hem jugat una mica cada dia. En concret un dolar. I l'hem perdut inmediatament, com era d'esperar. Per concluir el tema joc, espectacular la posada en escena. Diria que es com a les pelicules, pero desde dins es encara mes aclaparador.
Per altra banda, donat que aquesta es la ciutat amb mes visitants amb ganes de gastar del mon, hi ha coses forca interessants en cartell, i aqui entrem nosaltres abandonant la posicio passiva. Casualitats de la vida, avui fa 8 anys que vam iniciar un projecte junts que ens ha portat a ser com som a dia d'avui. I sent que estem a Las Vegas, hem decidit que ho celebrarem com cal. Diu que hi ha un tal Serrano que cuina forca be, amb unes quantes estrelles pneumatiques al davantal, i li farem una visita. Pero haurem d'anar per feina perque acabant de sopar ens esperen els del circ du soleil, que fan un espectacle al belaggio que es veu que es dels bons. Ja us ho explicarem.
Per la resta tot molt be. Escribim menys perque aqui, per no faltar a l'esperit de la ciutat, per conectar s'ha de pagar i la maquina es traga els dolars com si fossin galetes. Dema volem a LA, on ens espera un motel amb piscina tipus melrose place on espero que ens deixin fer anar un ordinador sense fer-nos aixecar els bracos.
Petons.
Per no semblar de la resistencia, nosaltres hem jugat una mica cada dia. En concret un dolar. I l'hem perdut inmediatament, com era d'esperar. Per concluir el tema joc, espectacular la posada en escena. Diria que es com a les pelicules, pero desde dins es encara mes aclaparador.
Per altra banda, donat que aquesta es la ciutat amb mes visitants amb ganes de gastar del mon, hi ha coses forca interessants en cartell, i aqui entrem nosaltres abandonant la posicio passiva. Casualitats de la vida, avui fa 8 anys que vam iniciar un projecte junts que ens ha portat a ser com som a dia d'avui. I sent que estem a Las Vegas, hem decidit que ho celebrarem com cal. Diu que hi ha un tal Serrano que cuina forca be, amb unes quantes estrelles pneumatiques al davantal, i li farem una visita. Pero haurem d'anar per feina perque acabant de sopar ens esperen els del circ du soleil, que fan un espectacle al belaggio que es veu que es dels bons. Ja us ho explicarem.
Per la resta tot molt be. Escribim menys perque aqui, per no faltar a l'esperit de la ciutat, per conectar s'ha de pagar i la maquina es traga els dolars com si fossin galetes. Dema volem a LA, on ens espera un motel amb piscina tipus melrose place on espero que ens deixin fer anar un ordinador sense fer-nos aixecar els bracos.
Petons.
lunes, 16 de agosto de 2010
Diumenge placid i cap a Las Vegas!!
Despres d'un dissabte mogut i cansat, vam aprofitar el dia d'ahir per fer de domingueros. Vam anar amb la calma a agafar un ferry que ens portes a la Tiburoun Island (a 35 minuts de San Francisco). A mesura que anavem deixant enrere la city, anavem saludant el sol, que haviem trobat a faltar aquests 3 dies. I es que aqui parlen del 13e estiu mes fred que tenen!! estem entre els 18 i els 21 graus centigraus.
Seguint amb la nostra excursio del diumenge, vam arribar-nos fins a aquesta illa, on la calma, el sol i els diners son la maxima atraccio! Aqui viuen o tenen casa personatges com el bateria de Metallica, actors com Sean Penn i altres. Tanta tranquillitat ens va fer dificil el cami fins a Sausalito, pero un taxista autenticament yankee (no explicare el fastig que em va fer veure'l escopir per la finestra del cotxe, mentre es reia de que la seva mare de 83 anys se li posava a plorar per telefon: lamentable!) ens va rescatar per anar a un altre paratge, que tot i tenir encant estava infestat de turistes (llastima!). Sort que haviem visitat Tiburoun!!!
Vam poder, aixo si, gaudir d'una banda de jazz autentica tot refrescant la gola!! El mes jovensuel feia decades que pentinava canes. Les dels seus fills concretament. De tornada al vaixell solet i vistes boniques d'Alcatraz i el Golden Gate. Un cop a terra ens vam anar a despedir dels lleons marins per ultim cop i, vam gaudir d'una noia que tocava la guitarra i cantava de forma espectacular. Tot passejant vam arribar-nos a la zona mes gamberra de la ciutat: North Beach. Una mescla entre Greenwich Village i Gracia, pero a lo yanky. Desenes de locals de musica en directe i comercos molt originals, tant de llibres com de vinils per coleccionistes, tocadiscos i reliquies de la generacio beat que va neixer, creixer i reproduir-se per aquesta zona. Un plat de pasta i a descansar.
Avui, resolts els asuntus logistics pertinents, hem fet maletes i, ens hem dedicat a fer compres a la botiga original de Levi's (Sabieu que el senyor Levis's va inventar aquests pantalons per a que fossin resistents per als treballadors de la mina- buscadors d'or??). Despres ens hem acostat a un tipic bar dels 50 on un Cadillac ens esperava a l'interior: una hamburger Lori's i un hot dog i llestos!! I ara, ja iniciem el cami cap a Las Vegas, on dema a trenc d'alba (per no acabar fregits com uns ous ferrats) farem una volta amb helicopter pel Grand Canyon!!
Quan poguem us ho explicarem.
Petons
Per cert, si algu te dificultats per publicar un comentari, simplement ha de triar la opcio ANONIMO. No calen contrasenyes de mails ni res semblant!!
Seguint amb la nostra excursio del diumenge, vam arribar-nos fins a aquesta illa, on la calma, el sol i els diners son la maxima atraccio! Aqui viuen o tenen casa personatges com el bateria de Metallica, actors com Sean Penn i altres. Tanta tranquillitat ens va fer dificil el cami fins a Sausalito, pero un taxista autenticament yankee (no explicare el fastig que em va fer veure'l escopir per la finestra del cotxe, mentre es reia de que la seva mare de 83 anys se li posava a plorar per telefon: lamentable!) ens va rescatar per anar a un altre paratge, que tot i tenir encant estava infestat de turistes (llastima!). Sort que haviem visitat Tiburoun!!!
Vam poder, aixo si, gaudir d'una banda de jazz autentica tot refrescant la gola!! El mes jovensuel feia decades que pentinava canes. Les dels seus fills concretament. De tornada al vaixell solet i vistes boniques d'Alcatraz i el Golden Gate. Un cop a terra ens vam anar a despedir dels lleons marins per ultim cop i, vam gaudir d'una noia que tocava la guitarra i cantava de forma espectacular. Tot passejant vam arribar-nos a la zona mes gamberra de la ciutat: North Beach. Una mescla entre Greenwich Village i Gracia, pero a lo yanky. Desenes de locals de musica en directe i comercos molt originals, tant de llibres com de vinils per coleccionistes, tocadiscos i reliquies de la generacio beat que va neixer, creixer i reproduir-se per aquesta zona. Un plat de pasta i a descansar.
Avui, resolts els asuntus logistics pertinents, hem fet maletes i, ens hem dedicat a fer compres a la botiga original de Levi's (Sabieu que el senyor Levis's va inventar aquests pantalons per a que fossin resistents per als treballadors de la mina- buscadors d'or??). Despres ens hem acostat a un tipic bar dels 50 on un Cadillac ens esperava a l'interior: una hamburger Lori's i un hot dog i llestos!! I ara, ja iniciem el cami cap a Las Vegas, on dema a trenc d'alba (per no acabar fregits com uns ous ferrats) farem una volta amb helicopter pel Grand Canyon!!
Quan poguem us ho explicarem.
Petons
Per cert, si algu te dificultats per publicar un comentari, simplement ha de triar la opcio ANONIMO. No calen contrasenyes de mails ni res semblant!!
sábado, 14 de agosto de 2010
Una passejada per la historia
Entre ahir i avui, hem caminat pels diferents barris de la ciutat de San Francisco i ens hem pogut fer una idea de la diversitat etnica i cultural que abraca aquesta metropoli. Vam iniciar el recorregut fent una visita guiada per tots els racons del city Hall passant pel despatx de l'alcalde (per cert amb molt bones vistes) i una passejada per Tenderloin, barri poc recomenable, ple de prostiputes i gent de malviure. Visita a les cases victorianes o altrament anomenades "Painted ladies" i cap al Golden Gate Park, un bosc immens amb un munt d'atraccions al seu interior: el Young museum (que no vam visitar per tenir una coleccio d'Orsay que ja haviem tingut el plaer de disfrutar a Paris), un jardi de bonsais japones super zen molt curios, l'Institut Cientific on habita un pingui calvo i un jardi botanic espectacular!! Sortint del parc, congelats pel fred (i estem a l'agost, eh!), mirem d'arribar al Golden Gate, utilitzant el transport public, pero hi ha una conspiracio en contra nostra i ho acabem postposant. No obstant no ens donem per vencuts i ens anem a visitar Japan Town (un centre comercial nipo) on ubiquem un restaurant interessant i aprofitem per perdre'ns per Fillmore St., on degustem una magnifica i supercalorica burger en un local estil anys 50 (heu vist "Back to the future"?). Seguim amb el trolebus cami de la bahia i aquest cop ho aconseguim, tot i que quan arribem queden pocs minuts de dia, veient (o intentant-ho) la posta de sol darrere el Golden Gate i entre l'espessa boira que sempre flota sobre aquesta ciutat. No prou cansats, decidim passejar fins al pier 39, on habiten lleons marins, entre altre fauna i flora. Aqui descobrim una zona que reuneix tots els topics yankees barrejats amb atraccions turistiques tipus la Rambla. Degustem una chop clam (sopa d'almejas dins d'un pa rodo foradat) i marxem amb un tramvia historic tan autentic com incomode. A dormir!!!
Avui hem recorregut Crookedest St. amb les seves flors en desnivell, ens hem trobat amb una festa nippona molt curiosa, i hem visitat els barris de Haight Ashbury, on diuen que hi ha hippies pero en realitat el que hi ha es molta gent bruta i tendes variades, Castro (barri sucursal de Sitges), i Mission, on mentre contemplavem murals a les parets ens ha sorpres un incendi forca espectacular, amb la corresponent desfilada de bombers, policia i curiosos. Molt peliculero. Ara, desde la botiga d'Apple on hi ha gent amable que ens deixa escriure de gratis, ens despedim fins que trobem una nova oportunitat de conectar.
Petons.
Avui hem recorregut Crookedest St. amb les seves flors en desnivell, ens hem trobat amb una festa nippona molt curiosa, i hem visitat els barris de Haight Ashbury, on diuen que hi ha hippies pero en realitat el que hi ha es molta gent bruta i tendes variades, Castro (barri sucursal de Sitges), i Mission, on mentre contemplavem murals a les parets ens ha sorpres un incendi forca espectacular, amb la corresponent desfilada de bombers, policia i curiosos. Molt peliculero. Ara, desde la botiga d'Apple on hi ha gent amable que ens deixa escriure de gratis, ens despedim fins que trobem una nova oportunitat de conectar.
Petons.
viernes, 13 de agosto de 2010
Welcome
Ha costat pero ja hi som! Despres de prop de 15hores d'avio, vam arribar a San Francisco!! Cansats I fatigats, sense saber si eren les 22 o les 13! Vam arribar a l'hotel on de segued un receptionist sen'ns va presenter com a espanyol, amb un accent mess mexican que castella! Totalment desenmarcats en temps,espai I persona vam fer una passejada per Chinatown(res a veure amb el de NY)molt mes "polite"! Ens vam arribar fins al port,entrant abans al hyat hotel,on la recepcio espectacular,ens presentava la torre del rellotge del port DES dels sues finestrals.
Passeig a gradable, sopar delicious davant la Bahia I a dormir molt. Avui, ja haven't descansat les coses fan mess bona pinta. En resum tot be. A mess hem trobat una botiga apple on ens presten ipads, I aixi ens estalviem els preus prohibit ius de l hotel. L,unic dolent es que te l,autocorrector posat I hem d,aprendre a desactivarlo.
Anirem informant
Petons
Passeig a gradable, sopar delicious davant la Bahia I a dormir molt. Avui, ja haven't descansat les coses fan mess bona pinta. En resum tot be. A mess hem trobat una botiga apple on ens presten ipads, I aixi ens estalviem els preus prohibit ius de l hotel. L,unic dolent es que te l,autocorrector posat I hem d,aprendre a desactivarlo.
Anirem informant
Petons
miércoles, 11 de agosto de 2010
Dia abans 2.0
Ja ha passat un any i, de nou, ens trobem de ple en el dia abans. Maletes, cosetes d'última hora i la perspectiva de viure un "etern matí" a bord d'un avió ple de gent desconeguda cap a un país que, venint de fora, no és especialment acollidor amb els nouvinguts. Com en anteriors ocasions, ja hem renunciat als nostres drets i declarat que no som segrestadors ni espies, ni tenim res a veure amb el KGB.
Com ja he comentat en anteriors ocasions, no m'agrada gens el dia abans. Però fins ara, un cop passat ha valgut molt la pena. Aquest cop, si tot va com està previst, sortirem demà al matí cap a San Francisco via París. Serà un matí peculiar, ja que durarà unes 15 hores. Sort que no és laborable. Després de passar uns dies a SF agafarem un avió per anar a Las Vegas. Allà ens ho polirem tot i anirem cap a L.A. I acabarem fent la carretera Nº1 de tornada a SF. Aquesta és la idea. Com també ho és anar explicant, quan tinguem opció de fer-ho, les nostres peripècies a través d'aquest bloc i així crear un "diari de viatge" per a guardar com a record, i a la vegada fer saber als que es preocupen per nosaltres que estem bé (en principi).
A diferència de l'any passat, aquest cop no és necessari tenir 15 carreres per a poder posar un comentari. Va ser un fallo de principiant que està solventat. Així que qui vulgui és ben lliure d'escriure, sabent que ho llegirem, oju.
Queda oficialment re-obert el nostre bloc de viatge. I esteu convidats a participar-hi.
Com ja he comentat en anteriors ocasions, no m'agrada gens el dia abans. Però fins ara, un cop passat ha valgut molt la pena. Aquest cop, si tot va com està previst, sortirem demà al matí cap a San Francisco via París. Serà un matí peculiar, ja que durarà unes 15 hores. Sort que no és laborable. Després de passar uns dies a SF agafarem un avió per anar a Las Vegas. Allà ens ho polirem tot i anirem cap a L.A. I acabarem fent la carretera Nº1 de tornada a SF. Aquesta és la idea. Com també ho és anar explicant, quan tinguem opció de fer-ho, les nostres peripècies a través d'aquest bloc i així crear un "diari de viatge" per a guardar com a record, i a la vegada fer saber als que es preocupen per nosaltres que estem bé (en principi).
A diferència de l'any passat, aquest cop no és necessari tenir 15 carreres per a poder posar un comentari. Va ser un fallo de principiant que està solventat. Així que qui vulgui és ben lliure d'escriure, sabent que ho llegirem, oju.
Queda oficialment re-obert el nostre bloc de viatge. I esteu convidats a participar-hi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)