Beverly Hills 90210, "Sensacion de vivir"

Hola de nou des de Los Angeles!!!

Ahir vam arribar amb avio des de Las Vegas. Vam tenir un vol agradable i sobretot vam fugir de la calor del desert, buff... Si el vol va ser rapid l'aventura fins a la terminal es va fer eterna. Pel que es veu, es costum en aquest aeroport que a l'hora de donar-te una porta per baixar de l'avio, s'ho pensin dues vegades. Fet aixo i els tramits de recollir la maleta (va arribar!!) vam fer un viatge fins a la recollida del cotxe, que es va fer esperar! L'Andreu es va emocionar i com un nen en una botiga de joguines va regatejar per un mustang gt gris (una vacilada!) - comentari de l'Andreu: "no anavem a recorrer els carrers de Los Angeles amb un Ford Focus!"-. Dit i fet, com a nens amb sabates noves vam enfilar amb el nostre mustang, que sera el nostre transport per aquests paratges fins a San Francisco, fins a l'hotel. Mencio especial a l'hotel, donc ens reben molt amablement amb una copa de llimonada carbonatada amb jo que se que, i ens ensenyen l'habitacio. En realitat es una mena d'apartaments estil Melrose place, a la zona de Hollywood (quasi sota les lletres que van penjades de la muntanya). La piscineta que es troba al bell mig dels apartaments ens rep encantada i fem un banyet com Deu mana! Despres, relaxats i arregladets ens pugen (servei de l'hotel) fins just a dalt d'un Hill que domina tot L.A, on s'hi fa un petit mercat amb verdures, vins, cerveses, mel, tacos, fajitas i altres i on un grup de musics ho amenitzen tot amb jazz del bo. Com a marc incomparable, la posta de sol sobre de la ciutat. Ens decidim a sopar en el japones que hi ha i que te, si es pot, millors vistes. Just baixant unes escaletes, un bar lounge amb piscina i un tio punxant! Es dificil confondre's: som a Los Angeles!
El sopar, el fem baixar caminant fins a Hollywood Boulevard, on les estrelles a terra i els teatres amb premiers ens indiquen que hem arribat al passeig de la fama. 4 o 5 carrers mes enlla es torna una mica sordid, aixi que fem retirada a temps que dema (o sigui avui) ens esperen els Universal Studios, per explicar-nos com s'ho fan per muntar pelis i series de TV.
Avui, dia assoleiat, agafem el cotxe (aqui sense cotxe no ets ningu) per anar als Studios i gaudim d'un dia de calor i espectacles amb efectes especials al.lucinants. Nosaltres anavem amb un trenet apanyat, res que mereixi mencio, amb el seu conductor i les seves rodes. I de cop una serie de dinosaures en 3d ens han atacat amb mala fe. I quan ja comencavem a acceptar el nostre fatal desti ha aparegut un mico de la ostia i ens ha salvat. I el trenet ha continuat via, sense bonys ni res.
Hem vist els decorats d'un munt de pelis, hem gaudit d'un munt de coses curioses, com una caiguda lliure "psicologica" (no ens moviem pero si que ho feia el nostre entorn, i realment acollonia), una escena de waterwold en directe infinitament millor que la pelicula, ja que no pretenia tenir sentit, amb les seves motos acuatiques i explosions, hem conegut animals de tot tipus amb habilitats especials, i hem vist com s'acababa el mon en una lluita de "Terminators" a un pam de nas. I hem hagut d'anar parant perque als platos per on passavem s'estaven rodant coses i ens feien callar. Que reconeguessim, s'estava rodant CSI i Mujeres desesperadas.
Ha arribat un moment en el que era evident que portavem suficients hores seguint el ramat, i en questio de segons ens hem "calssat" el nostre Mustang i hem fet via cap a Mulholand drive, on mentre gaudiem de boniques vistes sobre la ciutat i d'algunes curves endimoniades, feiem repas de lo be que viuen alguns per aquests paratges.
Realment son folls aquests yanquis.
Petons