piticlin piticlin; la banca gana.

Tinc poc temps. Matrix existeix. Te un camp de proves aqui a Las Vegas. Cada centimetre quadrat d'aquesta ciutat esta perfectament estudiat i planificat per exprimir la raca humana. En concret les seves butxaques. Si s'escull la pastilla blava, passejar per aquesta ciutat es desolador. Si, com nosaltres, es pren una actitut d'observador i no de protagonista, simplement sembla increible. La gent gasta i gasta sense parar a les maquines o a la ruleta, i no es veu ni rastre d'esperit critic en les seves mirades. Una ranura, un bitllet. Una font, una moneda. I venga...
Per no semblar de la resistencia, nosaltres hem jugat una mica cada dia. En concret un dolar. I l'hem perdut inmediatament, com era d'esperar. Per concluir el tema joc, espectacular la posada en escena. Diria que es com a les pelicules, pero desde dins es encara mes aclaparador.
Per altra banda, donat que aquesta es la ciutat amb mes visitants amb ganes de gastar del mon, hi ha coses forca interessants en cartell, i aqui entrem nosaltres abandonant la posicio passiva. Casualitats de la vida, avui fa 8 anys que vam iniciar un projecte junts que ens ha portat a ser com som a dia d'avui. I sent que estem a Las Vegas, hem decidit que ho celebrarem com cal. Diu que hi ha un tal Serrano que cuina forca be, amb unes quantes estrelles pneumatiques al davantal, i li farem una visita. Pero haurem d'anar per feina perque acabant de sopar ens esperen els del circ du soleil, que fan un espectacle al belaggio que es veu que es dels bons. Ja us ho explicarem.
Per la resta tot molt be. Escribim menys perque aqui, per no faltar a l'esperit de la ciutat, per conectar s'ha de pagar i la maquina es traga els dolars com si fossin galetes. Dema volem a LA, on ens espera un motel amb piscina tipus melrose place on espero que ens deixin fer anar un ordinador sense fer-nos aixecar els bracos.
Petons.