Tirant cap a casa (throwing to the house)

Ja hem tornat. Tenim jet lag.
No hem tingut ocasió d'escriure res aquests últims dies per diversos motius. D'entrada no era fàcil connectar-se de forma còmode, però ha pesat també saber que ja començàvem a tirar cap a casa, des d'on tindríem temps d'explicar el que ens plagués sense presses, sense deixar de fer o veure res. Ara doncs és bon moment per fer un "vistassu" a algunes coses que hem viscut o ens han passat i no han quedat escrites, per fer un resum de tot plegat amb la perspectiva del que mira enrera.
 Vam començar a San Francisco. Tant a la Laia com a mi aquesta era una ciutat que ens feia especial il.lusió. Havíem sentit un munt de coses, totes bones, sobre la seva gent, la seva cultura i la vida bohèmia tan apartada de l'esperit dels EEUU. I com acostuma a passar quan un te unes altes expectatives, ens va costar força trobar-li el punt. Alguns factors concrets com la boira constant, el fred a l'ombra i la calor de cop, les pujades quasi inversemblants (que anant a peu fan mal de veure des de baix), i la massiva afluència de turistes en algunes zones no ens ho van posar fàcil. Però som tossuts. I a base d'insistir vam anar descobrint racons, locals, carrers, vam conèixer gent i vam trobar automatismes que ens van anar fent la vida més fàcil. I ens vam reconciliar amb les nostres expectatives i amb la ciutat. Fins al punt que al tornar, ja conduïnt el nostre mustang, els 2 vam sentir-nos molt a prop de casa. Penso que pels 2 San Francisco ha acabat sent amb diferència la ciutat amb més encant del viatge, i com passa amb quasi totes les coses bones, fer un petit esforç d'entrada ha acabat valen molt la pena.

D'allà vam volar a Las Vegas. Vaig comprar bitllets ben baratets per fer els vols interns, i en cap cas m'esperava trobar el luxe que vam trobar en aquest vol. La companyia era Virgin america. I a part d'ample i net, l'avio tenia un punt futurista peliculero, amb leds i pantalles, molt acollidor. Al seure, cada passatger disposava d'una pantalla personal amb més opcions de les que tenies temps de provar. A part de jocs amb el seu mando tipus playstation, podies veure la tele en directe (centenars de canals), llegir o comprar. Jo em vaig agenciar unes patates fregides de 2 dolars, i per pagar vaig haver de passar la visa per la pantalleta. Inmediatament apareixia la hostessa i les servia.
Las Vegas és una obscenitat. Està molt bé veure-ho, però si no hi ha grans canvis a la meva vida, no tinc previst tornar-hi pas. Això si, l'oferta cultural/espectaculera és sensacional. Com deia, vam celebrar els 8 anys junts, i ho vam fer en un restaurant memorable. Vam menjar de nassos, i cada 15/30 minuts a pocs metres les fonts del Bellagio ballaven amb la música. I l'espectacle del Cirque du soleil al que vam assistir després s'elevava fins a confondre's amb una de les millors obres d'art que hagi vist mai. Serà tot un repte trobar infraestructures de cara al proper aniversari. I vam baixar en helicòpter pel grand canyon. Tota una experiència per recordar.

D'allà vam volar a Los Angeles. Vagi per endavant que allò no és una ciutat. És tot mentida. Oi que Mataró no és Barcelona? Doncs Los Angeles no és una ciutat. Son un munt de ciutats, diferents completament, molt lluny les unes de les altres, amb els seus ajuntaments i diferències de pressupost. Vivíem a Hollywood i d'allà sortíem cada matí, i sense fer res especial vam superar els 400Km en 3 dies i mig. La visita als estudis universal va ser molt curiosa. I els dinars a Malibú un luxe pels sentits. Ens ho vam passar molt bé en general, però és una ciutat difícil. Una jungla d'asfalt. Si no ets immensament ric no és un lloc acollidor.
D'allà vam pujar conduïnt fins a retornar a San Francisco, fent durar el trajecte uns dies. Vam anar seguint la Hwy 1 i gaudint de paisatges espectaculars, fruit de l'erosió que provoca l'aigua del Pacífic a l'abraçar el continent. A part d'animals variats, hem anat trobant imatges inoblidables al llarg d'aquest trajecte. Certament val molt la pena. Però vam tenir mala sort, un dia dels quinze. Quan ens disposàvem a fer la part que va de San Luis Obispo a Carmel, la més espectacular, ens vam trobar amb una boira espessa que ens va amargar el trajecte. Vam esperar hores, però no escampava. I l'espineta queda, pendent de ser treta en un futur. De tota manera dels 4 dies que vam dedicar a les vistes, només un va sortir malament. I algunes de les imatges que vam trobar son difícilment superables.
Ha estat un viatge sensacional. De fet han estat 4 viatges en un, ja que cada lloc en el que hem estat és completament diferent dels altres. I, Las Vegas a part, no m'estranyaria gens que algun dia ens trobem per allà.