Bravo Samurai

Konichiwa!!!
Estem a Kyoto. Alguns ens heu preguntat si estem be, tant per missatge com per Wapp i fins i tot per aquí, ja que fa dies que no escrivim. I si, estem molt be. I en el fons ens ha fet il.lusio descobrir que sou uns quants que ens aneu seguint i esteu pendents de les nostres aventures. Vaja, que igual que amb els partits de dretes, aquí hi ha una massa silenciosa que si convingues es faria valer i que es preocupa si no anem actualitzant de tant en tant. Gràcies.
El viatge va sensacional. Aquest país te molta teca. L'ultima crònica del blog es de Tòquio, i des de llavors no hem parat massa quiets. D'alla, on ens hospedavem al pis 47 del Park Hyatt, on es va filmar "lost IN translation", i on un cop dutxats pujàvem al 52 a escoltar jazz, vam viatjar a una caseta antiga al centre de Takayama, on dormiem a terra i compartíem lavabo. Pero si hagués d'escollir em sembla que acabaria amb mal d'esquena. Vam anar a parar a casa d'uns senyors grans encantadors. Mentre la dona feia el sopar, extenia els matalassos, recollia i feia el te, l'home anava rient feliç i dient frases ininteligibles pero segur que molt gracioses. L'amabilitat de la parella ens va fer anar a petar a uns balls tradicionals japonesos que feia la gent del poble en una de les seves escoles: "dancing, dancing" ens anava dient la dona. I efectivament vam acabar ballant amb tot el poble. Erem els unics de fora, i tothom volia acostar-se i ensenyar--nos els passos. Divertidíssim i de premi ens van obsequiar amb unes llaminadures del país, jeje...
Vam provar la carn de hida, molt bona, però molt greixosa! I tot tipus de sake! Els paissatges de muntanya, espectaculars i la gent, per si no ho havíem dit, amabilíssima!!
La següent parada va ser Kanazawa, la capital de província de la zona que dóna al mar del Japó. Veníem de tenir moltes coses a veure (sobretot paissatges) a una ciutat de Samurais i Geishas molt reduïda i que de seguida ens vam fer nostra: un castell, un parc, cases de Geishes i una de Samurai i acabem al mercat veient com els crancs reials agonitzen a les parades de peix amb uns preus elevats! Total que amb el ritme que portàvem amb poc mes d'un dia ja la tenim al sac. Aprofitem per descansar i fer-nos algun homenatge.
I avui hem fet cap a Kyoto. Ara que ja portem força viatges, podem afirmar que ens movem com a verdaders professionals escollint la via correcta i atacant el vagó indicat tot i la senyalització en japonès. No ens hem equivocat ni un sol cop, i quan ens ho demanen ensenyem el bitllet amb indiferència. I sense treure'ns ni gota de mèrit, cal dir que viatjar per Japó en tren es molt fàcil, i que qui vulgui provar-ho veurà que no cal patir gens. Només estar una mica atent i gaudir del paisatge.
Kyoto ens rep amb trons i una xafogor sofocant. No se si mai havia suat d'aquesta manera. Hem pujat una muntanya molt bonica i hem vist temples espectaculars, i si hagués sortit d'una piscina vestit no hagués estat mes mullat. Com a compensació hem sopat carn de kobe.
A primer cop d'ull aquesta ciutat sembla molt interessant a nivell cultural, pero menys amable de visitar al no estar tan avesada al turisme occidental. Pero acabem d'arribar, i ens queda molta calor per passar abans de fer valoracions definitives.
Des d'aqui de moment res mes. Anirem comentant a mida que trobem moments.  Pero hem sabut que ahir a Barcelona a l'hora de dormir eren un mes, i volem felicitar als nous pares i enviar una abraçada molt forta a la Vera. Benvinguda i fins molt aviat! Tot i estar tan lluny, ahir us vam sentir molt a prop.
Sayonara!

Kin-Do Lor (de peus)

Avui es el quart i ultim dia que passarem a Toquio. No hem escrit abans perque estavem de visita, i no hem parat massa quiets. Tot i no ser un tipus de ciutat amb moltes coses a visitar, si que es realment curiosa de viure. Per aixo entre objectiu i objectiu els trajectes s'han anat tornant importants. Com diuen els savis i aqui s'acompleix, es en el cami que un troba la virtut. I en aquesta ciutat un la troba mirant els detalls.
Potser el mes impactant i que afecta a practicament tota la resta de coses es l'educacio i el respecte amb el que la gent es tracta entre ella i a les coses. Venint de Barcelona aquesta actitut fa molta enveja, ja que permet que tot transcorri amb molta mes regularitat i senzillesa del que alla estem acostumats, i ningu es plantegi saltar-se cap norma ni aprofitar-se de ningu. La reverencia com a mostra de respecte es constant, i la gent esta sempre disposada a oferir ajuda o, si no cal, un somriure. I de veritat que en un entorn aixi la vida es mes facil. Aquest respecte es tradueix en moltes diferencies que per venir d'on venim ens resulten sorprenents, pero que ben mirat podrien no haver de ser-ho tant. Al carrer o al  metro hi ha moltissima gent que es mou, pero ho fa amb ordre, fent petites cues davant de les portes, sense empentes i oferint una cara amable. A les botigues i els restaurants, tot i no parlar angles quasi mai, la actitut dona peu a entendre's, encara que sigui fent senyals, i si conve fent venir a tot el personal i celebrant cada avenc en la comunicacio. Fins i tot la policia, amb la que hem conversat algun cop per diferents motius, tracta a la gent amb una amabilitat fantastica, i la gent els fa cas i acaben amb una reverencia. Be, potser aquest ultim cas a casa sona mes a ciencia ficcio.
Una altra cosa que sorpren es el contrast constant entre la modernitat mes puntera i les tradicions. En alguns moments aquesta ciutat es podria equiparar a un Nova York pero amb milers d'anys d'historia. Tens les ultimes tecnologies aplicades a la vida diaria, centenars de grans magatzems amb les botigues mes importants, edificis dedicats a la tecnologia, alguns dels quals es troben dins d'un barri sencer que nomes te botigues sobre tecnologia, pero a la porta hi ha dues noies amb kimono i sandalies de fusta que prenen una llauna de te verd treta d'una maquina de vending amb pantalla de 200 polsades. Tot es aixi, i agafa un punt entre curiosissim i surrealista. Aprofitant les noies del kimono, un altre detall es com de cuidades van les dones en general. Portin o no vestit tradicional, l'estetica del 99,9% de la gent aqui esta cuidadissima, i a diferencia dels paisos on fins ara haviem estat, aqui les dones ofereixen una imatge de inocencia molt estudiada. El cabell, la roba, el maquillatge, tot acosta l'estil a l'adolescencia, fet que fa que l'estetica de les senyores de entre 15 i 50 s'assembli tant que a vegades costi saber distinguir-les.
Mes coses va. Fa molta gracia quan, passejant per alguns barris on la gent vol ser vista i es vesteix de manera estrafolaria, ens hem creuat amb alguna otaku o algun figura disfressat, i ells son els que ens han mirat. Segurament les nostres pintes de turistes acalorats occidentals ens posaven un pas per davant dins l'escala de curiositats.
Un tema a part es el de l'oci, A jutjar per la brutal quantitat de grans magatzems per Km quadrat sembla que el tema de les compres els diverteix. I el mateix passa amb les maquines, tant de jugar com escurabutxaques ( aqui pachinkos). A qualsevol hora del dia hi ha moltissima gent jugant. Aquest detall el sabem perque hi hem entrat a diferents hores, pero no a jugar. Aqui enllasso amb el seguent tema.
NO ES POT FUMAR al carrer! Esta prohibit fumar i punto. Als barris mes turistics hi ha una mena de plafons de tant en tant, i alla s'hi agrupa la gent viciosa, majoria local. Pero aquesta norma tan restrictiva perd part de legitimitat i sentit quan entres a practicament qualsevol local i hi trobes gent fumant-se les ungles. De fet, la normativa relativa al tabac aqui es exactament oposada a la que tenim en vigor alla. Alla surts a fumar al carrer per no molestar, i aqui entres a fumar als locals, encara que hi hagi gent menjant i tinguin un metre quadrat. Aquest fet, essent jo una mica vicios, ens ha obert la porta a locals forca variopints.

Deu ni do quin rollo. Avui hem matinat. Ens hem aixecat a les 3;15 per anar al mercat del peix a veure la subhasta. I ara tenim una mica de temps per reposar. Dema agafarem un tren direccio Takayama on en principi ens espera un matrimoni de gent gran que ens acollira a casa seva. Em sembla que sera un bon contrast amb l'hotel de megaluxe de Toquio.





CURIOSITATS: (per Laia, ja que fins ara estava dormint!!)

A mode de curiositats, intentare escriure aqui coses que m'han cridat l'atencio, sobretot per la diferencia amb la nostra cultura. L'Andreu ja n'ha anat comentant, pero la meva idea es fer un llistat, per qui vulgui anar directe o fer un tastet rapid. I aqui va:

1. L'AIGUA: sempre t'ofereixen aigua amb glacons (donada la temperatura i la humitat que tenen) cada vegada que seus a dinar, sopar, esmorzar o prendre quelcom... i no te la cobren!!! Inclos pots menjar sense haver de demanar una nova beguda, i et pots anar servint de la gerra com a casa!

2. NO PRENDRE RES: no hi ha la cultura de seure a prendre quelcom, per tant, si vols seure sense haver de menjar tens dues opcions: o vas a un italia o et menges un gelat, un dolc o les diferents verssions de granisats, batuts o begudes gelades.

3. PASTISSETS: els hi encanten els dolcos, pero per a poder-los menjar ho fan en verssio reduida, i de tots els tipus!

4. TOVALLOLES: Seguint amb la questio temperatura i humitat, molts homes i algunes dones porten una tovalloleta per anar-se aixugant la cara, les mans i la nuca. Tambe n'hi ha que porten una tovallola de mans enrollada i dipositada a la nuca, amb les puntes de la mateixa per dins de la samarreta, com si fossin boxejadors!

5. ESTACIONS DE L'ANY? Voleu dir que ho saben diferenciar? les noies van amb mitges, amb botes, amb jerseiets o fins i tot amb guants a lo Ava Gardner i els homes "trajats" amb samarreta interior de maniga curta i l'americana!! Pero, son humans, i per tant com tot el mon fan ronxes a l'esquena o se'ls hi veu la suor a la zona del bigoti,... aix! No seria mes facil vestir-se mes lleugerets?

6. "SUPERPUESTAS": les noies i els nois aqui van super fashions i amb aixo vull dir que vesteixen de manera molt cuidada de cap a peus. Una altra questio es si t'agrada o no l'estil, que n'hi ha per triar i remenar. Penso que aqui cadascu te el seu estil propi i ningu s'esgarrifa de res. Aqui no hi ha res que no s'atreveixin a portar!!

7. VISCA ELS COMPLEMENTS: en porten tant ells com elles i van des del cap (barrets, clips, recollits, cabells de colors o amb diferents talls...), cara (supermaquillades de nit i de dia encara que la suor es barregi amb els colors, arracades i piercings segons estil), passant per les mans (anells, ungles sempre pintades, bolsos cars o fashions o esperpentics, tant per elles com per ells!!) i acabant pels peus (ungles pintades, anells i sabates que fan del caminar ciencia ficcio).

8. BOTIGUES: si no trobes una cosa a Tokyo es que no existeix!! Hi ha botigues senceres de marques que nosaltres o no coneixem i son lo mes inn (com botigues d'anells de peu carissims o botigues de roba i complements tipus Prada per gossos!) o nomes les coneixem per un ambit concret (per exemple Kappa, roba esportiva quan tenen roba de vestir o Crocs sabates de platja o molt esportives i aqui en tenen per anar pel carrer, etc.). Clarament si tingues alguna cosa a veure amb la moda un lloc on no hauria de deixar d'anar es a Tokyo.

9. MENJAR A QUALSEVOL HORA: en aquesta ciutat pots menjar a qualsevol hora i lloc. Aixo si, vas al que vas, i no existeixen les sobretaules!!!!

10. DING, DING, DING, DING: l'hora de plegar es sagrada. A l'hora o alguns 3 minuts abans ja molt "so sorry, but we are closed" i riuades de gent envaeixen el carrer. Clarament un pot saber quina es l'hora de plegar nomes observant la densitat de gent a les 6 en punt. Es una de les avantatges de ser tan rematadament organitzats.

I fins aqui el recull. Segurament n'hi haura mes per explicar o sigui que... coming soon...



Sayonara 

A les cinc tinc son

Ahir va existir a estones. Poques. Veniem de dues nits sense practicament dormir i hi erem "a ratos". Cal dir que el viatge va ser forca placid, i que a mes vam poder gaudir de la cirereta al trobar-nos amb els cosins de Frankfurt que van tenir a be el venir-nos a veure a l'aeroport i passar 25 minuts amb nosaltres. I vam volar amb una airbus 380, gros de la hostia, pero un cop a dins, estret com tots!!
Arribats a Japo una cua d'escandol per passar l'aduana i despres mes seguretat. Pero tots molt "majos" i educats. Fins i tot la maquina que et prenia les empremtes tenia ullets i boca de gosset! Tambe el tio de la policia.
De l'aeroport busquem un tren que ens porti a Tokyo, que es a una hora i mitja anant be. La senyora que ens aten surt del darrere del taulell per buscar-nos i explicar-nos amb tota amabilitat les nostres opcions. Igualet que a Spain, oi?
A bord del Narita Express, viento en popa a toda vela, la Laia s'adorm!! I amb l'emocio d'endvinar  quina estacio es la correcta veient tot de pictogrames que et fan adonar que no entens ni una mica del que diuen aquesta gent i pensant que si la senyora s'ha equivocat estem anant a algun lloc que potser no es Tokyo, pero potser ens agrada!!!(na Laia s'ha fet una peli)
Be, que aqui jo ja quasi em sobava... pero arribem! I quina calor!!!!!!!!!!!!!!! Carregats amb les maletes tenim un trajecte a peu fins a l'hotel que no se'l salta un torero... pero al final arribem. Increible!! Al.lucinem!! un bon home ve corrents de lluny, ens identifica amb els noms (aquests japos son la pera!) i ens agafa les bosses i ens les canvia per una tovallola i una ampolla d'aigua gelada per cap. "Ole tu, Ole tu!". Un cop dins ja es casa.
Reposem, fem una volteta i al veure com la Laia s'adorm mentre camina (literal), decidim fer una petita siesta que s'allargara fins l'endema al mati. Aixo si, molt aviat!!
Nou dia i comencem per Asakusa i acabem per Shibuya. Dos barris separats per una linia sencera de metro. El primer molt tradicional, un temple on la gent crema incens per purificarse, es renta les mans pel mateix i resa buscant fortuna, tota la que nosaltres no hem tingut, perque el paperet de la sort que ens ha sortit ha estat nefast. Total que l;hem hagut de penjar perque el vent s'endugui la malastruganca. Entre oracio i oracio sembla que hi ha temps per esbargir-se. Centenars de botiguetes i tenderetes reben els visitants amb de tot. La Laia ha picat i porta adorns forca profans (pero bonics, oju). Fetes les compres hem tirat de metro fins a Shibuya, que seria la versio exagerada del barri de moda que et puguis imaginar que hi ha a Toquio. El mes famos es la cruilla mes transitada, on quan el semafor es posa en verd la gent es converteix en formigues i fa caminets inversemblants entrecreuant-se. Pero hem vist coses mes destacables, com uns grans magatzems molt concorreguts per teens amb estils molt originals i ganes de destacar, o una torre sencera de 8 pisos on conviuen els adolescents que juguen a les maquines tipus videojocs amb els adults que acumulen cistells de boletes de les maquines escurabutxaques. 2 pisos pels nens i 6 pels grans. Qui deu deixar mes calers?
Sortint del barri, passant per botigues dignes de visitar, hem aprofitat que estavem aprop del parc de Yoyogui, i l'hem recorregut a peu, fet que ha esdevingut en un mal de peus manifest. A la de 3 anem cap a l'hotel i ens fem un bon banyet i cap al pis 52, on diu que toquen jazz i fan de menjar. I al final si. Bones vistes, copa i un bon apat. La musica ens acompanya i ens acomiadem. Fins dema.
Arigatooo

"Como decíamos ayer..."

Bon dia,

Sembla que fos ahir, però ja han passat prop de 2 anys des de la nostra última entrada a aquest blog. I una vegada més, i donat que aquest és un blog de viatges, ens trobem plenament immersos en el fatídic dia abans.

Per cert el fet que no haguem escrit res durant aquest període no vol dir que ens haguem quedat a casa. De fet hem continuat viatjant quan hem pogut, però els destins no han estat propicis a mantenir un diari online. Els 2 viatges més notoris aquests mesos han estat Cuba i Kènia i Tanzània, però en cap dels 2 llocs hi havia l'opció de trobar connexió ni, el més greu, una Apple Store. A Cuba vam fer la part Oest de l'illa en un cotxe destartalat i ens vam allotjar en una caseta molt acollidora a Viñales. I a Àfrica vam fer el nostre primer viatge amb agència, i vam aprendre a muntar i desmuntar tendes de campanya en temps record. Segurament el viatge per l'est d'Àfrica va ser un dels més impactants. La sensació de dormir en una tenda de campanya al bell mig del Serenguetti sentint hienes i lleons fer la seva vida al voltant va ser realment espectacular. 

En conjunt han estat 2 anys intensos i molt agradables. 

I si ara hem decidit reobrir aquest espai és degut a que tornem a marxar de viatge, i aquest cop ho fem a un país on és raonable pensar que tindrem connexió pràcticament constant a la xarxa. Mos anem paca Japó!

A curt termini, i com sempre, m'inquieta la perspectiva de passar un munt d'hores tancat en un espai massa petit i sobreexplotat. Sé que compartiré el meu metre quadrat amb un grup de persones que no conec de res i és d'esperar que un sigui molt gras, l'altre tingui halitosi i un tercer es descalci. Res de nou. A mitjà termini tinc al cap la diferència horària. Aquest cop sumarem hores, fet que complica l'adaptació. 7 en concret. Per tant tocarà llevar-se a l'hora que el cos voldrà anar a dormir. Res greu. I a llarg termini tinc moltes ganes de conèixer la gent, l'illa, les ciutats, els pobles i la cultura d'un lloc que a primer cop d'ull sembla completament diferent de tot el que coneixem. I sempre que ens resulti possible, intentarem explicar per aquí cinc cèntims del que ens hagi anat passant, matant així 2 "patjars" d'un tret. Per una banda deixant un petit quadern de bitàcola com a record, i per l'altra fent-vos partícips a tots aquells que volgueu dir la vostra i viure en la distància, encara que sigui una mica, la nostra aventura.

Queda doncs inaugurat un altre any el nostre blog de viatges. Aquest cop, versió nipona.