martes, 14 de agosto de 2012

A les cinc tinc son


Ahir va existir a estones. Poques. Veniem de dues nits sense practicament dormir i hi erem "a ratos". Cal dir que el viatge va ser forca placid, i que a mes vam poder gaudir de la cirereta al trobar-nos amb els cosins de Frankfurt que van tenir a be el venir-nos a veure a l'aeroport i passar 25 minuts amb nosaltres. I vam volar amb una airbus 380, gros de la hostia, pero un cop a dins, estret com tots!!
Arribats a Japo una cua d'escandol per passar l'aduana i despres mes seguretat. Pero tots molt "majos" i educats. Fins i tot la maquina que et prenia les empremtes tenia ullets i boca de gosset! Tambe el tio de la policia.
De l'aeroport busquem un tren que ens porti a Tokyo, que es a una hora i mitja anant be. La senyora que ens aten surt del darrere del taulell per buscar-nos i explicar-nos amb tota amabilitat les nostres opcions. Igualet que a Spain, oi?
A bord del Narita Express, viento en popa a toda vela, la Laia s'adorm!! I amb l'emocio d'endvinar  quina estacio es la correcta veient tot de pictogrames que et fan adonar que no entens ni una mica del que diuen aquesta gent i pensant que si la senyora s'ha equivocat estem anant a algun lloc que potser no es Tokyo, pero potser ens agrada!!!(na Laia s'ha fet una peli)
Be, que aqui jo ja quasi em sobava... pero arribem! I quina calor!!!!!!!!!!!!!!! Carregats amb les maletes tenim un trajecte a peu fins a l'hotel que no se'l salta un torero... pero al final arribem. Increible!! Al.lucinem!! un bon home ve corrents de lluny, ens identifica amb els noms (aquests japos son la pera!) i ens agafa les bosses i ens les canvia per una tovallola i una ampolla d'aigua gelada per cap. "Ole tu, Ole tu!". Un cop dins ja es casa.
Reposem, fem una volteta i al veure com la Laia s'adorm mentre camina (literal), decidim fer una petita siesta que s'allargara fins l'endema al mati. Aixo si, molt aviat!!
Nou dia i comencem per Asakusa i acabem per Shibuya. Dos barris separats per una linia sencera de metro. El primer molt tradicional, un temple on la gent crema incens per purificarse, es renta les mans pel mateix i resa buscant fortuna, tota la que nosaltres no hem tingut, perque el paperet de la sort que ens ha sortit ha estat nefast. Total que l;hem hagut de penjar perque el vent s'endugui la malastruganca. Entre oracio i oracio sembla que hi ha temps per esbargir-se. Centenars de botiguetes i tenderetes reben els visitants amb de tot. La Laia ha picat i porta adorns forca profans (pero bonics, oju). Fetes les compres hem tirat de metro fins a Shibuya, que seria la versio exagerada del barri de moda que et puguis imaginar que hi ha a Toquio. El mes famos es la cruilla mes transitada, on quan el semafor es posa en verd la gent es converteix en formigues i fa caminets inversemblants entrecreuant-se. Pero hem vist coses mes destacables, com uns grans magatzems molt concorreguts per teens amb estils molt originals i ganes de destacar, o una torre sencera de 8 pisos on conviuen els adolescents que juguen a les maquines tipus videojocs amb els adults que acumulen cistells de boletes de les maquines escurabutxaques. 2 pisos pels nens i 6 pels grans. Qui deu deixar mes calers?
Sortint del barri, passant per botigues dignes de visitar, hem aprofitat que estavem aprop del parc de Yoyogui, i l'hem recorregut a peu, fet que ha esdevingut en un mal de peus manifest. A la de 3 anem cap a l'hotel i ens fem un bon banyet i cap al pis 52, on diu que toquen jazz i fan de menjar. I al final si. Bones vistes, copa i un bon apat. La musica ens acompanya i ens acomiadem. Fins dema.
Arigatooo

2 comentarios:

cosinets de Frankfurt dijo...

heu notat el terratremol?

mosanem a la city dijo...

Hola !!!
Doncs no hem notat res, i es un tema sensible perquè vivim en un pis 47.
Un petó a tots!