Bravo Samurai

Konichiwa!!!
Estem a Kyoto. Alguns ens heu preguntat si estem be, tant per missatge com per Wapp i fins i tot per aquí, ja que fa dies que no escrivim. I si, estem molt be. I en el fons ens ha fet il.lusio descobrir que sou uns quants que ens aneu seguint i esteu pendents de les nostres aventures. Vaja, que igual que amb els partits de dretes, aquí hi ha una massa silenciosa que si convingues es faria valer i que es preocupa si no anem actualitzant de tant en tant. Gràcies.
El viatge va sensacional. Aquest país te molta teca. L'ultima crònica del blog es de Tòquio, i des de llavors no hem parat massa quiets. D'alla, on ens hospedavem al pis 47 del Park Hyatt, on es va filmar "lost IN translation", i on un cop dutxats pujàvem al 52 a escoltar jazz, vam viatjar a una caseta antiga al centre de Takayama, on dormiem a terra i compartíem lavabo. Pero si hagués d'escollir em sembla que acabaria amb mal d'esquena. Vam anar a parar a casa d'uns senyors grans encantadors. Mentre la dona feia el sopar, extenia els matalassos, recollia i feia el te, l'home anava rient feliç i dient frases ininteligibles pero segur que molt gracioses. L'amabilitat de la parella ens va fer anar a petar a uns balls tradicionals japonesos que feia la gent del poble en una de les seves escoles: "dancing, dancing" ens anava dient la dona. I efectivament vam acabar ballant amb tot el poble. Erem els unics de fora, i tothom volia acostar-se i ensenyar--nos els passos. Divertidíssim i de premi ens van obsequiar amb unes llaminadures del país, jeje...
Vam provar la carn de hida, molt bona, però molt greixosa! I tot tipus de sake! Els paissatges de muntanya, espectaculars i la gent, per si no ho havíem dit, amabilíssima!!
La següent parada va ser Kanazawa, la capital de província de la zona que dóna al mar del Japó. Veníem de tenir moltes coses a veure (sobretot paissatges) a una ciutat de Samurais i Geishas molt reduïda i que de seguida ens vam fer nostra: un castell, un parc, cases de Geishes i una de Samurai i acabem al mercat veient com els crancs reials agonitzen a les parades de peix amb uns preus elevats! Total que amb el ritme que portàvem amb poc mes d'un dia ja la tenim al sac. Aprofitem per descansar i fer-nos algun homenatge.
I avui hem fet cap a Kyoto. Ara que ja portem força viatges, podem afirmar que ens movem com a verdaders professionals escollint la via correcta i atacant el vagó indicat tot i la senyalització en japonès. No ens hem equivocat ni un sol cop, i quan ens ho demanen ensenyem el bitllet amb indiferència. I sense treure'ns ni gota de mèrit, cal dir que viatjar per Japó en tren es molt fàcil, i que qui vulgui provar-ho veurà que no cal patir gens. Només estar una mica atent i gaudir del paisatge.
Kyoto ens rep amb trons i una xafogor sofocant. No se si mai havia suat d'aquesta manera. Hem pujat una muntanya molt bonica i hem vist temples espectaculars, i si hagués sortit d'una piscina vestit no hagués estat mes mullat. Com a compensació hem sopat carn de kobe.
A primer cop d'ull aquesta ciutat sembla molt interessant a nivell cultural, pero menys amable de visitar al no estar tan avesada al turisme occidental. Pero acabem d'arribar, i ens queda molta calor per passar abans de fer valoracions definitives.
Des d'aqui de moment res mes. Anirem comentant a mida que trobem moments.  Pero hem sabut que ahir a Barcelona a l'hora de dormir eren un mes, i volem felicitar als nous pares i enviar una abraçada molt forta a la Vera. Benvinguda i fins molt aviat! Tot i estar tan lluny, ahir us vam sentir molt a prop.
Sayonara!