sábado, 11 de agosto de 2012

"Como decíamos ayer..."




Bon dia,

Sembla que fos ahir, però ja han passat prop de 2 anys des de la nostra última entrada a aquest blog. I una vegada més, i donat que aquest és un blog de viatges, ens trobem plenament immersos en el fatídic dia abans.
Per cert el fet que no haguem escrit res durant aquest període no vol dir que ens haguem quedat a casa. De fet hem continuat viatjant quan hem pogut, però els destins no han estat propicis a mantenir un diari online. Els 2 viatges més notoris aquests mesos han estat Cuba i Kènia i Tanzània, però en cap dels 2 llocs hi havia l'opció de trobar connexió ni, el més greu, una Apple Store. A Cuba vam fer la part Oest de l'illa en un cotxe destartalat i ens vam allotjar en una caseta molt acollidora a Viñales. I a Àfrica vam fer el nostre primer viatge amb agència, i vam aprendre a muntar i desmuntar tendes de campanya en temps record. Segurament el viatge per l'est d'Àfrica va ser un dels més impactants. La sensació de dormir en una tenda de campanya al bell mig del Serenguetti sentint hienes i lleons fer la seva vida al voltant va ser realment espectacular. 
En conjunt han estat 2 anys intensos i molt agradables. 

I si ara hem decidit reobrir aquest espai és degut a que tornem a marxar de viatge, i aquest cop ho fem a un país on és raonable pensar que tindrem connexió pràcticament constant a la xarxa. Mos anem paca Japó!

A curt termini, i com sempre, m'inquieta la perspectiva de passar un munt d'hores tancat en un espai massa petit i sobreexplotat. Sé que compartiré el meu metre quadrat amb un grup de persones que no conec de res i és d'esperar que un sigui molt gras, l'altre tingui halitosi i un tercer es descalci. Res de nou. A mitjà termini tinc al cap la diferència horària. Aquest cop sumarem hores, fet que complica l'adaptació. 7 en concret. Per tant tocarà llevar-se a l'hora que el cos voldrà anar a dormir. Res greu. I a llarg termini tinc moltes ganes de conèixer la gent, l'illa, les ciutats, els pobles i la cultura d'un lloc que a primer cop d'ull sembla completament diferent de tot el que coneixem. I sempre que ens resulti possible, intentarem explicar per aquí cinc cèntims del que ens hagi anat passant, matant així 2 "patjars" d'un tret. Per una banda deixant un petit quadern de bitàcola com a record, i per l'altra fent-vos partícips a tots aquells que volgueu dir la vostra i viure en la distància, encara que sigui una mica, la nostra aventura.

Queda doncs inaugurat un altre any el nostre blog de viatges. Aquest cop, versió nipona. 




1 comentario:

Ruchi dijo...

Doncs benvinguts de nou, i ja podeu començar a explicar cosetes.