Kin-Do Lor (de peus)

Avui es el quart i ultim dia que passarem a Toquio. No hem escrit abans perque estavem de visita, i no hem parat massa quiets. Tot i no ser un tipus de ciutat amb moltes coses a visitar, si que es realment curiosa de viure. Per aixo entre objectiu i objectiu els trajectes s'han anat tornant importants. Com diuen els savis i aqui s'acompleix, es en el cami que un troba la virtut. I en aquesta ciutat un la troba mirant els detalls.
Potser el mes impactant i que afecta a practicament tota la resta de coses es l'educacio i el respecte amb el que la gent es tracta entre ella i a les coses. Venint de Barcelona aquesta actitut fa molta enveja, ja que permet que tot transcorri amb molta mes regularitat i senzillesa del que alla estem acostumats, i ningu es plantegi saltar-se cap norma ni aprofitar-se de ningu. La reverencia com a mostra de respecte es constant, i la gent esta sempre disposada a oferir ajuda o, si no cal, un somriure. I de veritat que en un entorn aixi la vida es mes facil. Aquest respecte es tradueix en moltes diferencies que per venir d'on venim ens resulten sorprenents, pero que ben mirat podrien no haver de ser-ho tant. Al carrer o al  metro hi ha moltissima gent que es mou, pero ho fa amb ordre, fent petites cues davant de les portes, sense empentes i oferint una cara amable. A les botigues i els restaurants, tot i no parlar angles quasi mai, la actitut dona peu a entendre's, encara que sigui fent senyals, i si conve fent venir a tot el personal i celebrant cada avenc en la comunicacio. Fins i tot la policia, amb la que hem conversat algun cop per diferents motius, tracta a la gent amb una amabilitat fantastica, i la gent els fa cas i acaben amb una reverencia. Be, potser aquest ultim cas a casa sona mes a ciencia ficcio.
Una altra cosa que sorpren es el contrast constant entre la modernitat mes puntera i les tradicions. En alguns moments aquesta ciutat es podria equiparar a un Nova York pero amb milers d'anys d'historia. Tens les ultimes tecnologies aplicades a la vida diaria, centenars de grans magatzems amb les botigues mes importants, edificis dedicats a la tecnologia, alguns dels quals es troben dins d'un barri sencer que nomes te botigues sobre tecnologia, pero a la porta hi ha dues noies amb kimono i sandalies de fusta que prenen una llauna de te verd treta d'una maquina de vending amb pantalla de 200 polsades. Tot es aixi, i agafa un punt entre curiosissim i surrealista. Aprofitant les noies del kimono, un altre detall es com de cuidades van les dones en general. Portin o no vestit tradicional, l'estetica del 99,9% de la gent aqui esta cuidadissima, i a diferencia dels paisos on fins ara haviem estat, aqui les dones ofereixen una imatge de inocencia molt estudiada. El cabell, la roba, el maquillatge, tot acosta l'estil a l'adolescencia, fet que fa que l'estetica de les senyores de entre 15 i 50 s'assembli tant que a vegades costi saber distinguir-les.
Mes coses va. Fa molta gracia quan, passejant per alguns barris on la gent vol ser vista i es vesteix de manera estrafolaria, ens hem creuat amb alguna otaku o algun figura disfressat, i ells son els que ens han mirat. Segurament les nostres pintes de turistes acalorats occidentals ens posaven un pas per davant dins l'escala de curiositats.
Un tema a part es el de l'oci, A jutjar per la brutal quantitat de grans magatzems per Km quadrat sembla que el tema de les compres els diverteix. I el mateix passa amb les maquines, tant de jugar com escurabutxaques ( aqui pachinkos). A qualsevol hora del dia hi ha moltissima gent jugant. Aquest detall el sabem perque hi hem entrat a diferents hores, pero no a jugar. Aqui enllasso amb el seguent tema.
NO ES POT FUMAR al carrer! Esta prohibit fumar i punto. Als barris mes turistics hi ha una mena de plafons de tant en tant, i alla s'hi agrupa la gent viciosa, majoria local. Pero aquesta norma tan restrictiva perd part de legitimitat i sentit quan entres a practicament qualsevol local i hi trobes gent fumant-se les ungles. De fet, la normativa relativa al tabac aqui es exactament oposada a la que tenim en vigor alla. Alla surts a fumar al carrer per no molestar, i aqui entres a fumar als locals, encara que hi hagi gent menjant i tinguin un metre quadrat. Aquest fet, essent jo una mica vicios, ens ha obert la porta a locals forca variopints.

Deu ni do quin rollo. Avui hem matinat. Ens hem aixecat a les 3;15 per anar al mercat del peix a veure la subhasta. I ara tenim una mica de temps per reposar. Dema agafarem un tren direccio Takayama on en principi ens espera un matrimoni de gent gran que ens acollira a casa seva. Em sembla que sera un bon contrast amb l'hotel de megaluxe de Toquio.





CURIOSITATS: (per Laia, ja que fins ara estava dormint!!)

A mode de curiositats, intentare escriure aqui coses que m'han cridat l'atencio, sobretot per la diferencia amb la nostra cultura. L'Andreu ja n'ha anat comentant, pero la meva idea es fer un llistat, per qui vulgui anar directe o fer un tastet rapid. I aqui va:

1. L'AIGUA: sempre t'ofereixen aigua amb glacons (donada la temperatura i la humitat que tenen) cada vegada que seus a dinar, sopar, esmorzar o prendre quelcom... i no te la cobren!!! Inclos pots menjar sense haver de demanar una nova beguda, i et pots anar servint de la gerra com a casa!

2. NO PRENDRE RES: no hi ha la cultura de seure a prendre quelcom, per tant, si vols seure sense haver de menjar tens dues opcions: o vas a un italia o et menges un gelat, un dolc o les diferents verssions de granisats, batuts o begudes gelades.

3. PASTISSETS: els hi encanten els dolcos, pero per a poder-los menjar ho fan en verssio reduida, i de tots els tipus!

4. TOVALLOLES: Seguint amb la questio temperatura i humitat, molts homes i algunes dones porten una tovalloleta per anar-se aixugant la cara, les mans i la nuca. Tambe n'hi ha que porten una tovallola de mans enrollada i dipositada a la nuca, amb les puntes de la mateixa per dins de la samarreta, com si fossin boxejadors!

5. ESTACIONS DE L'ANY? Voleu dir que ho saben diferenciar? les noies van amb mitges, amb botes, amb jerseiets o fins i tot amb guants a lo Ava Gardner i els homes "trajats" amb samarreta interior de maniga curta i l'americana!! Pero, son humans, i per tant com tot el mon fan ronxes a l'esquena o se'ls hi veu la suor a la zona del bigoti,... aix! No seria mes facil vestir-se mes lleugerets?

6. "SUPERPUESTAS": les noies i els nois aqui van super fashions i amb aixo vull dir que vesteixen de manera molt cuidada de cap a peus. Una altra questio es si t'agrada o no l'estil, que n'hi ha per triar i remenar. Penso que aqui cadascu te el seu estil propi i ningu s'esgarrifa de res. Aqui no hi ha res que no s'atreveixin a portar!!

7. VISCA ELS COMPLEMENTS: en porten tant ells com elles i van des del cap (barrets, clips, recollits, cabells de colors o amb diferents talls...), cara (supermaquillades de nit i de dia encara que la suor es barregi amb els colors, arracades i piercings segons estil), passant per les mans (anells, ungles sempre pintades, bolsos cars o fashions o esperpentics, tant per elles com per ells!!) i acabant pels peus (ungles pintades, anells i sabates que fan del caminar ciencia ficcio).

8. BOTIGUES: si no trobes una cosa a Tokyo es que no existeix!! Hi ha botigues senceres de marques que nosaltres o no coneixem i son lo mes inn (com botigues d'anells de peu carissims o botigues de roba i complements tipus Prada per gossos!) o nomes les coneixem per un ambit concret (per exemple Kappa, roba esportiva quan tenen roba de vestir o Crocs sabates de platja o molt esportives i aqui en tenen per anar pel carrer, etc.). Clarament si tingues alguna cosa a veure amb la moda un lloc on no hauria de deixar d'anar es a Tokyo.

9. MENJAR A QUALSEVOL HORA: en aquesta ciutat pots menjar a qualsevol hora i lloc. Aixo si, vas al que vas, i no existeixen les sobretaules!!!!

10. DING, DING, DING, DING: l'hora de plegar es sagrada. A l'hora o alguns 3 minuts abans ja molt "so sorry, but we are closed" i riuades de gent envaeixen el carrer. Clarament un pot saber quina es l'hora de plegar nomes observant la densitat de gent a les 6 en punt. Es una de les avantatges de ser tan rematadament organitzats.

I fins aqui el recull. Segurament n'hi haura mes per explicar o sigui que... coming soon...



Sayonara