Fa uns dies, al primer post referent a aquest
viatge, comentava que teniem moltes
ganes de conèixer la gent, l'illa, les ciutats, els pobles i la cultura d'un
lloc que a primer cop d'ull semblava completament diferent de tot el que
coneixem. Ara que hem tornat estic molt content de tenir la sensació de que ho
hem aconseguit. Òbviament ni vivint mil anys en un lloc un pot alçar la veu
afirmant que sap molt de res, però una petita idea ens l'hem fet. A diferència de molts altres llocs on hem estat, mentre es viatja per Japó és inevitable tenir la sensació de que existeix una cara que no es mostra als nouvinguts. Sobretot en les grans ciutats, els locals més exclusius estan ubicats en pisos dins d'edificis, i si un no sap on va no els pot trobar de cap manera. Fins i tot molts no accepten visites d'occidentals. És un fet curiós i inèdit per a nosaltres, i sembla que forma part d'un elitisme del qual no podem opinar ja que no se'ns ha mostrat més enllà de petites incursions testimonials. Entenc que íntimament lligat a l'exclusivitat existeixen una serie de protocols que allà son molt importants i que no s'avenen massa bé amb les visites de turistes.
Hem passat 18 dies viatjant
pel Japó. El viatge ha sigut rodó. Tornem amb la
impressió d'haver pogut acostar-nos bastant a la gent i als detalls. La cultura
i la geografia al final esdevenen l'excusa per trobar espais de comunicació i
contemplació. Com que aquest blog ha de servir per guardar records i sensacions
i tenir-les a mà, passo a fer 50 yens de les impressions, un cop tornats,
del nostre viatge.
Per si algú s'anima a creuar mig Món i acostar-se a Japó, un possible bon recorregut és el que hem
fet: Tòquio, Takayama, Kanazawa, Kyoto, Miyajima, Hiroshima i Osaka. Tòquio és
una de les ciutats més grans del Món. Com deia podria assimilar-se a un Nova
York amb milers d'anys d'història. Pots caminar mesos sencers que no te
l'acabaràs. Trobo molt acertat l'ordre, ja que el contrast amb Takayama és
sensacional. Es tracta d'un poble de muntanya orgullós de la seva història i
amb ànsies per mantenir les arrels. En l'escala de cosmopolita passes del 100
al 0,1. I éssent aquesta una cultura tant diferent, els contrastos viscuts
d'una manera tan explícita ajuden a fer-se una idea global. Segurament entre
aquestes dues ciutats han oscil.lat tots els grisos que hem anat visquent més
tard. Aquí el fet de viure en una casa particular ens va obrir algunes portes
essencials. Kanazawa seria un terme mig, amb prou afores com per considerar-se
una ciutat important, i amb prou història com per proposar visites culturals
molt interessants. Però venint de viure tons definits, era inevitable trobar
massa grisos. Kyoto ens va seduïr. Com el bon licor d'entrada va semblar aspre,
però amb el temps va guanyar molt de sucre. Ens va semblar una ciutat gran
sense les aspiracions de Tòquio, però amb la mateixa vida. Si Tòquio és el gran
aparador de Japó, impecable en aparença, Kyoto és la rebotiga, i la vida es mostra
sense tantes manies. Val molt la pena perdre's pel centre i si pot ser viure la
nit. I d'allà vam anar a Miyajima, que és una illa sagrada i com a tal està
prohibit que algú hi neixi o hi mori. Per sort no vam contradir cap norma. Es
tracta d'una illa preciosa i molt petita que té com a atracció principal un
temple amb una porta (tori) dins de l'aigua, que balla amb la marea. Si teniem
diferents graus de modernitat, cultura i passat, aquí impacta la bellesa. No té
preu contemplar la llum sobre el mar i la porta en un entorn idílic i ple
d'animals sagrats (cèrvols que pidolen menjar). I passar per Hiroshima només té
sentit si estàs disposat a reflexionar sobre la bomba atòmica i les seves
conseqüències. Dur però molt meritori. Tenen en la zona de l'impacte un
memorial per la pau, on s'explica de manera objectiva el que representa que et
caigui al damunt una bomba nuclear.Molt impressionant.
Un cop a casa la rutina va
guanyant terreny, però per combatre-la una mica hem dedicat una estona a fer
una selecció de les fotografies més “ensenyables” del viatge. De les 900 i escaig
n’hem triat unes 270 que ens ajudaràn a recordar, en el futur, les sensacions d’aquest
viatge que ja s’ha acabat. Per veure-les podeu clicar al següent enllaç:
Donat que es tracta de fotografies personals el vídeo és d'accés privat. Per a poder-hi accedir heu de posar les últimes quatre xifres del meu telèfon mòbil (soc l'Andreu).
Tan aviat com tornem a fer un viatge intentarem reprendre aquest blog. De mentre, si no escrivim, podeu comptar que anem procurant fer via.
Fins aviat!
