Divendres. De bon mati enfoquem cap al pier (moll) de la 42st. on ens espera una embarcacio que ens dura a fer una volteta de dues hores pel riu Huddson. Calor important i sol intens. La volteta ens va molt be per repassar els llocs que hem anat visitant a peu. Especial el moment de passar per sota el pont de Brooklyn. Un cop a terra ferma anem a dinar (com cal) i a fer una ultima passejadeta per times square abans de anar a descansar una mica.
Amb energies renovades ens movem cap al Hall, es a dir, l'ajuntament de la city i ens arribem fins al pont de Brooklyn, aquest cop a peu, i el travessem tot gaudint de la vista que el sol retalla sobre els gratacels d'aquesta impressionant ciutat. No parem i arribem fins a Brooklyn, on ens perdem una mica pels carrers, fins a arribar a un mirador des d'on contemplem la posta de sol sobre Manhattan i l'estatua de la llibertat: quin espectacle!!! Les llums mica en mica s'encenen i ofereixen una visio fantastica... calen mes paraules?? Pero hem de seguir, i aquest cop per motius molt agradables, doncs hem quedat amb la Nuria, una amiga artista que ha dedicat els ultims dos mesos i mig a aprendre amb uns cracks del teatre d'aqui una nova tecnica teatral. Decidim agafar un taxi, i al passar en la direccio correcta i d'un carrer a l'altre descobrim un barri on tothom vesteix a l'antiga, on no es veuen dones i on els homes porten uns barrets espectaculars: som al barri jueu! Arribem a la trobada. Sopar agradable amb 2 artistes mes, una americana i una francesa. Fem una cerveseta i ens submergim en una realitat diferent. El metro aqui es una festa. Un munt de gent esperant el tren en ambdues direccions mentre algu toca una guitarra i canta i la gent segueix el compas de la musica. De cop i volta l'andana es una festa. En uns minuts ens despedim de la Nuria i les seves amigues i tornem a estar a la big apple!! Descans, que avui el dia ha estat intens, llarg i molt agradable amb el retrobament d'una amistat.
Dissabte mati. Passeig pel Central Park i la zona mes rica i pudent (no d'olor, oju). Treiem el cap per veure els atics de park avenue, i acabem dinant a un lloc frances on la clientela es tan selecta com friki. El mes tonto porta un rolex, i la dona mes normal 15 operacions a l'esquena. Tots tenen un aire al Michel Jackson, no se perque....
I, per primer cop en tots aquests dies, (redoble de timbals)...... ens hem pres un cafe dels normals!! L'hem pagat car i era nespresso, pero ens hem mirat i ens han sorpres dues llagrimetes caient galta avall. Ara anem com a motosssss.
Dilluns la cosa s'acaba. Haurem d'anar per fenya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario